Una de les preocupacions que més treu la son als pares i familiars de les persones amb discapacitat, és garantir la cobertura de les seves necessitats, especialment quan els pares falten i no se'n poden ocupar.

La preocupació ve derivada per la gravetat de la discapacitat i de les atencions que fan falta, però també és important el malson que provoquen els problemes de comportament que algunes discapacitats comporten, malalties mentals o fins i tot addiccions greus que poden suposar dilapidació o malbaratament del patrimoni.

La Llei 41/2003 de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat va crear aquesta nova figura. El Codi Civil Català l'ha desenvolupat mitjançant la Llei 25/2010. Aquesta normativa ha suposat dotar el col·lectiu de persones amb discapacitat d'un dels instruments de protecció econòmica més importants.

Sovint es pensa que amb altres figures de protecció, que també tenen una dimensió econòmica i un control judicial com tuteles o curateles, o estalviant a través de plans de pensions i contractes d'assegurances, ja n'hi ha prou; potser en alguns casos sí, però això també suposa renunciar a la possibilitat de determinar l'ús i el control del patrimoni en el futur i a molts beneficis fiscals.

La finalitat d'un patrimoni protegit és l'aportació a títol gratuït de béns i drets al patrimoni de les persones amb discapacitat, establint mecanismes adequats per garantir l'afecció de tals béns i drets, així com els seus fruits, productes i rendiments d'aquests, a satisfer les necessitats vitals dels seus titulars. Per tant, gràcies a aquests podem constituir un patrimoni per a aquella persona amb discapacitat separat, protegit, controlat, amb beneficis fiscals i afectat al destí de cobrir les necessitats de la persona amb discapacitat.

Fiscalment parlant, un patrimoni protegit dota d'importants incentius tant els aportadors com el beneficiari. Els aportadors, només fins a cert grau de parentiu, podran reduir-se fins a 10.000 euros anuals en la base imposable del seu IRPF o 24.250 euros proporcionalment si són diversos. Aquests límits actuen independentment dels previstos per altres instruments de protecció econòmica, així que podríem arribar a una reducció conjunta -plans de pensions, per exemple- de fins a 30.000 euros anuals. A més a més, el guany patrimonial que es posa de manifest en seu de l'aportant al transmetre un immoble al patrimoni protegit, estarà exempt de tributar a l'IRPF en la seva totalitat.

Quant al beneficiari, les aportacions que rebi tributaran per dos impostos diferents, IRPF i ISD (Impost sobre Successions i Donacions). Els primers 10.000 euros seran qualificats com a rendiments del treball, tot i està establert a una exempció fins a 22.365,42 euros (tres vegades l'IPREM) que actua conjuntament amb els altres sistemes de previsió social. En impost de successions i donacions tributarà la part resultant de la diferència entre l'aportat i les quantitats considerades com a rendiments del treball. Actualment a Catalunya hi ha una bonificació del 90% per les donacions fetes a patrimoni protegit.

Altres impostos com l'ITPiAJD, concretament en la quota gradual de la modalitat d'actes jurídics documentats, també estan exempts de tributació.

La constitució i gestió del patrimoni protegit és un tema que pot ser bastant complex i que requereix d'un minuciós assessorament jurídic en totes les seves fases. Prèviament a la constitució del patrimoni ha d'existir una planificació de les possibles necessitats de la persona amb discapacitat i, també dels efectes fiscals per avaluar els diferents escenaris possibles buscant l'optimització fiscal al mateix temps que es respecten tots els aspectes civils i tributaris que les normes requereixen.