Agregar volums per tenir més força a l'hora de negociar amb els proveïdors i aconseguir així millors preus és la mecànica de les centrals de compra i serveis (CCS), que fa molts anys que funcionen en el sector privat, i que es resistien a entrar en les administracions públiques. Finalment ho han fet en un context d'urgència comptable: calia reduir la despesa com fos. Diputacions, ajuntaments, hospitals i altres organismes han creat plataformes per centralitzar les seves compres i estalviar en capítols com ara la llum, els vehicles, les assegurances o el material d'oficina.

Però el que hauria de ser un pas cap a l'eficiència en la gestió dels diners públics ha despertat les crítiques de l'única agrupació de CCS -d'àmbit espanyol i seu a Catalunya-, que pensa que s'han convertit en agents que distorsionen el mercat, perquè es mouen només per preu i “promouen l'abús de posició dominant d'unes empreses sobre altres”, afirma Álvaro Otal, gerent d'Anceco.

Aquesta associació, que té membres com ara Ifa, Euromadi, Expert, Interesport o Fedefarma, va néixer el 1988 i actualment té 127 CCS (el 58% catalanes) de 21 sectors, d'un total de 338 centrals (un 31% a Catalunya) i 41 sectors. A falta d'una legislació específica sobre les CCS -aquestes agrupacions s'han de moure en el marc de referència de les normes relatives a la lliure competència en el mercat-, Anceco ha treballat per definir i perfeccionar el model que defensen. Entenen que només amb personalitat jurídica pròpia i recursos econòmics es poden assolir els objectius, perquè cal tenir una estructura i uns professionals coneixedors del sector i de la dinàmica de les compres.

També treballen per estendre els beneficis de la unió més enllà de les adquisicions i incorporar-les a les accions de màrqueting, la formació, les eines informàtiques o fins i tot a la fabricació de producte propi.

El fet és que aquest model que Anceco ha anat construint i defensant xoca frontalment amb algunes propostes que han sorgit els darrers anys en el sector públic i privat: “Hi ha centrals de compres i hi ha xiringuitos; les centrals no són extorsionadores del fabricant”, subratlla Otal, que recorda que en algunes zones de l'Estat han començat a sorgir moviments contestataris de proveïdors. A Burgos, per exemple, el col·lectiu d'industrials electricistes i de telecomunicacions ha fet un toc d'alerta sobre compres centralitzades que empitjoren les condicions de subcontractacions per part dels grans subministradors del sector i que amenacen llocs de treball.