Opinió

EDITORIAL

Un nou cicle de normalitat

A redós dels creixements desfermats de les grans economies emergents, la Xina, l'Índia, Rússia o el Brasil, les matèries primeres, des del petroli al coure i l'acer, sense oblidar metalls preciosos com ara l'or, es van veure afavorides de repunts constants de preu, en una tendència desmesurada, que els experts no van dubtar a qualificar de “supercicle”, en què també cabien fenòmens ben peculiars, com ara la pressió especulativa que es va abatre sobre els cereals per l'eclosió dels biocombustibles. L'ensenyança d'aquest període de vaques grasses és que el mercat de les commodities és una presa fàcil de l'exageració, que es tradueix en alces forassenyades quan toca comprar, i en fortes patacades quan ha arribat el moment de vendre. En tot cas, als gairebé deu anys prodigiosos, ara els succeiran anys de certa normalitat, en què la correcció soferta informarà d'uns preus més ben adaptats a les necessitats de consum de l'economia. En el cas particular del petroli, la primera entre les matèries primeres, assistim al curiós fenomen d'una caiguda de preus provocada artificialment per un productor, l'Aràbia Saudita, que vol que un altre, els EUA amb el seu emergent petroli no convencional, no li prengui les regnes del negoci. És previsible que, abans que acabi el 2015, la cotització del barril de cru recuperi una certa volada i torni la racionalitat al mercat, però no són descartables episodis de volatilitat que el puguin fer caure per terra. Cal tenir en compte que la cotització del petroli també està sotmesa al gran joc de les relacions internacionals, per la qual cosa sempre és arriscat fer previsions sobre quan recuperarà cotització. Val a dir, però, que, en la renda variable, les companyies petrolieres, tradicionalment valors sòlids, han deixat de ser juguesques indiscutibles per a l'inversor.

Canvi en el mercat d'oficines

La revifalla del mercat d'oficines a Barcelona és un indicador que la recuperació econòmica està en marxa, alhora que mostra com ha canviat el mapa immobiliari de la ciutat amb la crisi. En el primer aspecte, és indubtable que torna a haver-hi moviment, amb un augment del 51% del volum de contractació registrat l'any passat; en el segon, la recuperació dels preus de lloguer -n'hi ha que preveuen que d'aquí a tres anys tornaran a estar al nivell d'abans de la crisi- és un senyal que hi ha poca oferta davant l'increment de la demanda, ja que molts edificis d'oficines del centre han estat reconvertits per a usos hotelers.

Aquesta turistificació de les zones més cèntriques no s'ha acabat. Això implica, per una banda, que els propietaris d'edificis en aquests eixos privilegiats tenen bones expectatives d'increment de rendes per la competència entre les empreses hoteleres i les que necessiten molts metres quadrats per a despatxos, però a la vegada obre noves oportunitats de negoci en zones més perifèriques on abans les empreses eren reticents a instal·lar-se. Un bon exemple és el districte 22@, on la contractació va augmentar l'any passat un 136%; s'hi han establert empreses com ara Cuatrecasas i no és fàcil trobar-hi oficines de lloguer. Un canvi de tendència que ha comportat que, per primera vegada des del 2009, a aquest districte tecnològic hi hagi hagut una compra de sòl, per part d'una empresa britànica que vol ampliar la seva oferta de despatxos a la zona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.