Quan el cap de govern d'Andorra, Toni Martí, va anunciar dimarts la intervenció de BPA (Banca Privada d'Andorra) arran de la investigació del govern dels Estats Units per presumpta implicació d'alts càrrecs de l'entitat en el blanqueig de fons provinents d'organitzacions criminals, ho va fer conscient que, més enllà de si és un cas aïllat, la imatge exterior del sector pilar de l'economia andorrana ha quedat molt tocada.

El govern andorrà, que ja ha forçat la dimissió del consell de BPA i ha nomenat tres administradors, té 60 dies -període que durarà la investigació oberta pel Tresor nord-americà- per mirar de fer que la crisi no arrossegui tot el sistema financer andorrà, i el repte no és fàcil, perquè la pressió internacional per evitar les opacitats bancàries que aprofiten organitzacions criminals i defraudadors de guant blanc és creixent i Andorra ha de jugar a l'equilibri entre mantenir-se atractiva per a les grans fortunes i alhora deixar clar que no hi ha espai per als fons d'origen dubtós.

El que sembla bastant clar, però, és que aquest repte implicarà la caiguda inevitable de BPA, fundada l'any 1957 per la família Cierco i que ja havia ocupat titulars en els darrers dies en relació amb el cas Pujol, i la conseqüent concentració del sector. La investigació oberta pels EUA també ha generat la intervenció pel Banc d'Espanya de la filial espanyola de BPA, Banco de Madrid, el consell del qual també ha tingut el detall de dimitir en bloc. En aquest cas, el Ministeri d'Economia ja feia un any que investigava l'entitat per sospites de blanqueig de capitals.

També les instal·lacions de Mercabarna han estat protagonistes d'una investigació, en aquest cas per presumpte frau fiscal, i que afecta una vintena d'empreses majoristes de peix. L'Agència Tributària estima que aquestes societats podrien haver fet el 30% de les vendes sense factura. D'altra banda, l'Agència Tributària també ha anunciat aquesta setmana que estendrà la lluita contra el frau fiscal a l'economia digital i, especialment, a aquelles plataformes de comerç electrònic.

En un altre ordre de coses, aquesta setmana el BCE ha iniciat el seu pla de compra de bons, 1,2 bilions d'euros fins al 2016. Una operació que ja ha tingut el seu primer impacte sobre l'euro, que a poc a poc s'acosta a la paritat amb el dòlar. A més, les rendibilitats del deute públic van a la baixa. El Tresor Públic espanyol ha emès aquests dies lletres a sis i dotze mesos amb un interès del 0,04%. Però si hi ha una economia a Europa beneficiada és l'alemanya -la borsa disparada, l'interès del deute públic en negatiu i els exportadors recuperant competitivitat- a pesar de les reticències amb què Angela Merkel va rebre d'entrada el pla.

Aquesta setmana han destacat també les xifres de l'INE sobre l'evolució dels preus dels habitatges. Segons les seves estadístiques, el 2014 passat va trencar la tendència de baixada de preus, amb un augment, això sí tímid, del 0,3% de mitjana. Això sí, seria important evitar el miratge que el sector immobiliari es recupera i que a partir d'ara tot serà més car, perquè encara hi ha molts i molts mercats dins l'Estat on el preu ni puja ni s'espera que ho faci.

Pel que fa a l'IPC, aquesta setmana hem conegut les dades del mes de febrer, que a Catalunya van caure un 0,8% interanual (un 1,1% al conjunt de l'Estat) a pesar de l'increment del preu dels carburants.

En el pla empresarial, la setmana ha estat marcada per l'anunci de Banc Sabadell per comprar la britànica TSB i l'avenç de resultats de l'automobilística Seat, que presentarà més detalls en els pròxims dies a Martorell. La marca del grup VW va reduir pèrdues el 2014, fins als 127 milions d'euros (un 16,3% menys). També el sector del cava ha fet balanç del 2014 aquests dies, i per primera vegada les vendes en el mercat estatal van créixer un 7,5% (no ho feien des del 2010). En canvi, les exportacions van caure un 3,26%.

Finalment, la secretaria d'Universitats ha anunciat que per al curs que ve s'han programat 14 graus nous i 32 màsters.