Opinió

EDITORIAL

El consum del vi català es dispara

Les darreres dades conclouen que el vi elaborat a Catalunya ja és el més consumit, davant de marques tan prestigioses com ara Rioja i Ribera del Duero. La dada és rellevant no només pel simple morbo de l'estadística, sinó per les causes que catapulten al capdamunt del rànquing els caldos catalans. I quins són els motius pels quals les 11 DO han tingut, en conjunt, una quota del 33,7% i Rioja, un 29,6%? Doncs els experts i cellers ens confirmen dos punts clau que hi han tingut molt a dir. Un és la qualitat dels vins, fruit d'un procés molt cuidat, cada vegada més, des del moment de cultivar el raïm fins a la comercialització. Un altre aspecte que hi té força a veure és l'estima per part del client pel que suposa el valor de la proximitat dels productes, sobretot els procedents de l'agricultura. Una altra causa que s'apunta és el pes de les campanyes que es puguin dur a terme a favor del consum d'aquests caldos per part de l'administració. De totes maneres, aquests són motius de pes però segurament també hi ha l'entorn que ho propicia, que estaria relacionat amb el procés sobre la sobirania que viu el país, i que els seus seguidors apostarien pels productes de casa nostra, com ara el vi i el cava. Tot i així hi ha molta feina a fer. Els catalans compren vins de diverses denominacions catalanes. De fet, això hauria de ser un fet normal, com ho és que la població de la Rioja o de comunitats properes es decantin per aquelles varietats i no per altres de l'altra punta de l'Estat. I hi ha molta feina a fer perquè en el món de la restauració encara és massa habitual veure una carta de vins plena de DO de fora i poques d'aquí. L'oferta ha de ser variada, d'acord, però també equilibrada. Si la qualitat dels vins catalans és excel·lent i els seus preus són ajustats és responsabilitat del propietari del restaurant donar als seus clients l'oportunitat de triar el que volen beure sense haver de trobar-nos massa sovint amb el català emprenyat per llegir massa marques a la carta procedents de molts quilòmetres de distància.

Estrangers a la universitat

El govern ha establert una via per simplificar la matriculació d'estudiants extracomunitaris a les universitats catalanes, amb objectius tan ambiciosos com ara el de doblar en cinc anys el nombre d'aquests que hi estudien màsters i que ocupin 5.000 places més en primer curs. Una ambició que és rebuda amb escepticisme per les universitats, que en primer lloc tenen clar que la mesura serà poc efectiva a curt termini pel que fa als primers cursos, ja que per atraure aquest tipus d'universitari cal que hi hagi una oferta atractiva, en molts casos inexistent perquè està molt enfocada a l'estudiant local. Es dóna llibertat a les universitats sobre els criteris de selecció, però pot passar que acabin no tocant res perquè l'adaptació dels cursos sigui més costosa que el benefici de les majors matriculacions.

A aquest obstacle, s'hi afegeix el de la política de preus, amb un fort augment de les matrícules a les universitats catalanes, les fa poc competitives amb les dels països de l'entorn. Amb uns preus superiors als francesos és difícil captar estudiants estrangers i així proporcionar a les universitats per aquesta via uns ingressos complementaris que cobreixin en part el descens que hi ha hagut de les transferències de diners públics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.