No hi ha cap dubte que Barcelona serà l'indret del país que experimentarà més canvis i transformacions en el cas que Catalunya esdevingui un estat independent. A hores d'ara, Barcelona té la perspectiva més o menys pròxima d'assolir l'atribut que li mancava per competir de manera eficient amb les grans ciutats europees i del món, la capitalitat d'estat. Tots els catalans, especialment aquells que durant tants anys han propugnat un lideratge i una projecció europea i mundial per a la ciutat, no poden estar més que satisfets amb la perspectiva que Barcelona deixi de competir amb un braç lligat a l'esquena i amb un company de cursa que ara ja no li podrà continuar fent la traveta un cop rere l'altre.

Quins seran els avantatges de la capitalitat del nou estat per a Barcelona? Quins riscos ha de superar la ciutat per treure el màxim profit d'aquesta capitalitat? Això és el que tractarem de respondre en aquests dos articles.

Per al conjunt del país podem parlar de tres grans avantatges de tipus econòmic derivats de la independència: disposar de tots els nostres recursos, organitzar-nos segons els nostres propis interessos i projectar-nos al món sense filtres ni barreres. En tots aquests aspectes, Barcelona serà, quantitativament i qualitativament, el territori més beneficiat per la independència.

Amb una quarta part de la població i generant un terç del PIB, fent una simple proporció –que, lògicament, caldrà matisar pels mecanismes de solidaritat interna- Barcelona es beneficiarà enormement de la fi del drenatge fiscal que pateix el país i que s'estima al voltant dels 16.000 milions d'euros anuals. Per tenir una ordre de magnitud, pensem només que el pressupost de l'Ajuntament de la ciutat és d'uns 2.550 milions d'euros i que per acabar la interminable línia 9 de metro es necessiten 1.400 milions, costos financers a banda.

Però tant o més rellevant que la retenció dels recursos fins ara drenats és la llibertat per organitzar-nos i fer funcionar les nostres institucions i els grans equipaments en funció dels nostres interessos, sense les cotilles i les rigideses actuals. Començant pel port i l'aeroport, que en una república catalana podran competir lliurement en el món global. Podran disposar de les infraestructures de suport que necessiten, com ara els accessos amb metro, tren i alta velocitat a l'aeroport o les connexions ferroviàries que manquen per accedir a la xarxa europea de mercaderies de l'aeroport. Totes endarrerides o bloquejades per la gasiveria econòmica de l'Estat espanyol i la voluntat de mantenir un sistema radial al voltant de Madrid en detriment de Barcelona.

En la llibertat per organitzar-nos cal incloure una legislació que no discrimini negativament com fins ara les empreses petites i mitjanes majoritàries a la ciutat i a tot Catalunya –des de la normativa sobre morositat fins al finançament empresarial-, que estimuli la innovació, l'emprenedoria, característiques bàsiques de l'ADN de la nostra ciutat, o que garanteixi que la nostra competitivitat no es basi exclusivament en la disminució de costos laborals i de salari social. I podem allargar els exemples de manera quasi indefinida en l'àmbit de la formació, la recerca, la igualtat d'oportunitats, les desigualtats socials i de tots aquells elements que ens acosten al model de competitivitat nòrdic i centreeuropeu en contraposició a l'economia dels grans oligopolis vinculats al BOE, de les portes giratòries i de l'especialització en activitats de baix valor afegit vinculades a la construcció i al turisme. En tots aquests aspectes, Barcelona hi té a guanyar més que ningú.

La projecció de Barcelona al món, que ara ja és molt elevada i positiva, es veurà clarament reforçada quan la república catalana disposi de veritables ambaixades i serveis de suport a l'empresa, especialment la petita i mitjana. Quan la imatge de Barcelona deixi d'aparèixer, en el millor dels casos, com una taca aïllada de dinamisme i modernitat dins una Espanya de baixa qualitat democràtica i amb tics d'intolerància, amb uns dirigents polítics que no senten la necessitat de parlar idiomes estrangers perquè creuen que amb l'espanyol ja n'hi ha prou per anar pel món o que insisteixen a fer de l'espectacle dels toros un senyal d'identitat col·lectiva. La capital d'un estat i d'una societat basada en la capacitat d'autoorganitzar-se i d'assolir noves fites de llibertat de manera pacífica i democràtica, l'atracció i la simpatia que genera el descobriment d'una societat diferenciada que fins ara romania amagada per a una gran majoria i el bon equilibri entre els valors propis dels països mediterranis i la voluntat de modernitat i de superació col·lectiva completaran de manera magnífica la projecció i la competitivitat de Barcelona a l'hora d'atreure talent, emprenedors, visitants i recursos d'arreu del món.