En aconseguir la independència el 1965, Singapur era un país pobre, sense recursos naturals i amb un futur molt incert. 50 anys després, aquesta ciutat estat de 5,4 milions d'habitants és un dels països més rics, competitius i innovadors del món. És la història d'un gran èxit econòmic. El gran artífex de la modernització i internacionalització va ser Kuan Yew, mort el 23 de març als 91 anys. Va ser primer ministre des del 1959 fins al 1990 però va mantenir les regnes del poder com a “ministre mentor” als successius governs fins al 2011. El seu fill, Lee Hsien Loong, és l'actual primer ministre des del 2004.

Singapur ocupa el primer lloc entre 189 estats en el rànquing Doing Business 2015 del Banc Mundial. Es considera el millor país del món per fer negocis. I ocupa, després de Suïssa, el segon lloc en el rànquing de competitivitat mundial elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial de Davos. L'economia va créixer un 2,9% el 2014. L'índex de desocupació, l'1,9%. És el gran hub tecnològic, manufacturer i logístic del sud-est asiàtic. El seu port, el segon del món després de Xangai, i el seu enorme aeroport són unes excel·lents infraestructures que enllacen continents, principalment Europa amb Àsia-Pacífic. Gaudeix d'una estratègica situació geogràfica en els estrets de Malacca, pas gairebé obligat del transport internacional, que connecten l'Índic amb els mars de Xina, Japó i Corea. És la seu dels grans bancs i empreses multinacionals. El sector de serveis representa el 68% del PIB. És un país obert i estable. Els mercats exigeixen seguretat jurídica. Gaudeix de la triple AAA, la màxima qualificació atorgada per les agències Standard & Poor's, Moody's i Fitch. Disposa d'incentius fiscals, poca burocràcia i notable transparència. Singapur juga el rol de pont entre Occident i Orient. És un aliat de Washington a la regió però té unes bones relacions amb Pequín. Lee Kuan Yew va defensar que els EUA havia de seguir present políticament i econòmicament a Àsia-Pacífic. Els països del sud-est asiàtic, des de Tailàndia a Vietnam, no desitgen estar a la mercè del colós xinès. Però el pes comercial i inversor xinès es va disparar després d'entrar en vigor, l'1 de gener del 2010, l'acord de lliure comerç Xina-ASEAN. Abasta una gran àrea comercial integrada per Xina, Brunei, Indonèsia, Malàisia, Filipines, Singapur i Tailàndia. I en incorporar-se el 2015 Cambodja, Laos, Myanmar i Birmània, suma un potencial d'uns 2.000 milions de persones.

Singapur és el gran hub financer asiàtic. Gaudeix d'unes privilegiades connexions amb la City de Londres, Nova York, Sidney, Bombai, Tòquio i Seül. I amb Hong-Kong, és una plataforma exterior per a la utilització del yuan xinès en les transaccions internacionals. A Singapur i Hong-Kong, dues excolònies britàniques, l'anglès és llengua oficial i segueixen vigents sengles sistemes jurídics basats en el common law i un poder judicial independent amb jutges experts en dret econòmic internacional. Però Singapur gaudeix del gran avantatge de ser un estat independent des del 1965. En canvi, Hong Kong és una regió administrativa especial sota sobirania de Xina des del 1997. És una porta privilegiada d'entrada comercial i inversora al mercat interior xinès. Però el seu futur polític i econòmic és incert en estar lligat a l'evolució del règim xinès.

Singapur va signar altres acords de lliure comerç amb EUA, la UE, Japó, Índia, Corea del Sud, Austràlia, Nova Zelanda i el Consell de Cooperació del Golf. I participa en les negociacions del Trans-Pacific Partnership, una gran àrea econòmica impulsada pels EUA. Singapur és el primer soci comercial de la UE a l'ASEAN i destinació clau de les inversions europees a Àsia. L'acord de lliure comerç amb la UE signat el 2013 preveu una liberalització del comerç de serveis, l'obertura dels mercats públics les empreses europees, normes de competència i protecció dels DPI. Una bona oportunitat per a les empreses catalanes.

Singapur obre una etapa post Lee. És una economia oberta a la globalització, la corrupció és inexistent però el règim polític és molt tancat. El Partit d'Acció Popular fundat per Lee Kuan Yew va monopolitzar el poder fins avui. I les joves generacions molt formades i obertes a l'exterior senten una certa frustració davant un règim paternalista i el dèficit de llibertats públiques. Caldria esperar una alternança en l'exercici del poder polític per confirmar el caràcter democràtic del país. Però difícilment serà una democràcia de tipus anglosaxó. Lee Kuan Yew va defensar la preeminència d'uns “valors asiàtics” diferents dels valors occidentals. Alguna cosa que sempre va agradar sentir als líders xinesos.