Els despatxos encara tenen sostres de cristall
Les dones suposen un 45% de la força laboral a l'Estat espanyol, però només un 5% dels màxims executius de les empreses
Els sistemes de promoció són subjectius i estan
en mans d'homes
Si res no canvia, hi haurà paritat el 2047. Hem de fer coses per accelerar-ho
Amb un CEO dona, les decisions són més participatives i col·legiades
Hem de reivindicar
el fet de poder ser actrius del que hi ha
a la societat
Des de fa dècades, la dona s'ha incorporat amb força al mercat de treball espanyol. Avui dia el gènere femení suposa ja el 45% dels treballadors del conjunt de l'Estat. A més, les dones representen el 60% dels universitaris espanyols. No obstant això, si s'analitzen les xifres per categories, s'observa clarament que a mesura que augmenta la responsabilitat, disminueix el percentatge de dones. Així ho adverteix un informe de la consultora PricewaterhouseCoopers, que xifra en un 22% la presència de dones en direccions funcionals. Als consells d'administració la xifra baixa fins al 16%. Finalment, només un 5% dels llocs de màxim executiu de les empreses espanyoles -CEO, per la sigla en anglès de chief executive officer- són ocupats per dones.
Aquesta realitat es va posar sobre la taula al Primer Fòrum de Dones Directives de Barcelona, organitzat pel bufet d'advocats Rödl & Partner, celebrat fa uns dies a la capital catalana. Un acte en el qual hi va participar Maria Cordón, directora general del Grup Hospitalari Quirón, fusionat recentment amb IDC Salud -del nou grup, Cordón n'és la consellera executiva de supervisió de negoci privat-. Com en molts dels pocs casos de directores generals i conselleres delegades, Cordón va accedir al lloc més alt de l'empresa de la seva família. I ho va fer d'una manera precipitada quan, l'any 1995, el seu pare va ser segrestat pels Grapo.
Segons diu, el que més li va costar, d'entrada, va ser que “gent de més autoritat” fins llavors a l'empresa i de més edat l'escoltés, la respectés i anés pel camí que ella proposava. Anys després, Cordón assegura que, en relació amb l'època en què l'empresa la dirigia el seu pare, les decisions són més col·legiades, hi ha més participació d'altres persones i més preocupació per la gent del seu voltant, a més de treballar amb més ordre i planificació.
Les raons.
Per la seva banda, Eva Peruga, coach de dones directives, apunta que el pas de la dona al món públic -també a l'empresa- no ha anat acompanyat d'un traspàs d'homes a l'esfera privada, en el sentit de les cures als fills o persones grans de la família. A més, diu, les dones solen triar carreres menys relacionades amb la direcció d'empreses i l'economia. Això fa que escalin en àrees adjacents al negoci principal, per exemple, màrqueting, finances o recursos humans, però que no accedeixin a la direcció general. Peruga assegura que l'altre factor té a veure amb el fet que a les dones els falta encara una mica de consciència sobre el seu poder d'elecció.
Tant Colomina com Peruga consideren que, per canviar la situació, s'han de fer coses des de l'àmbit públic i privat. En aquest sentit, la directora de màrqueting de PricewaterhouseCoopers deixa clar que, a les empreses, el canvi es donarà quan, de manera més massiva, es consideri el problema no com un tema social, sinó de negoci. Segons diu, s'inverteix molt en dones joves i aquest talent no s'explota tant com el masculí, perquè no arriba als màxims llocs directius. Colomina recorda també el potencial comprador de les dones. “Som clientes i és important tenir organitzacions que s'assemblin als clients”, comenta. Més enllà d'empreses i administració, Peruga sosté que la dona també ha de fer un treball personal. “Ens hem de treure del damunt aquest paper que ens han adjudicat de víctimes i hem de reivindicar poder ser actrius del que hi ha a la societat”, declara.
Recomanar o obligar
Els països europeus han entomat amb diferents perspectives i receptes la desigualtat entre homes i dones als llocs directius. Els nòrdics van ser els primers a regular-ho i els que han aconseguit que les dones tinguin més presència als consells d'administració i les direccions. Més recentment, altres com ara França i Alemanya, en vista de la possibilitat que la UE acabés fent una directiva comunitària, van fer la seva pròpia normativa que preveia les quotes. L'Estat espanyol va optar per no obligar, sinó recomanar. De la comparació s'extreu que, en aquesta matèria, avancen més els països on hi ha quotes i no només recomanacions. Segons Colomina, a l'Estat espanyol, si es manté el ritme actual de millora, no hi haurà paritat fins al 2047. “Hem de fer alguna cosa per accelerar-ho.”