Una marca com la de Barcelona, cada vegada més preuada arreu, es basteix a partir de moltes aportacions, com ara un torneig de tennis que enguany arriba a l'edició seixanta-tres, l'Open Banc Sabadell Trofeu Comte de Godó, i que a banda de la seva transcendència en el calendari de la competició, és un reclam ja imprescindible de la ciutat per atreure visitants.

En una jornada del
Col·legi d'Economistes sobre la rellevància econòmica d'aquest torneig, Albert Agustí, president del Reial Club de Tennis Barcelona-1899, organitzador de l'esdeveniment, va estimar que “pel que fa a la gent que ve de fora, podríem parlar de dos milions d'euros, als quals caldria sumar tots els visitants arribats d'arreu de l'Estat”. Afirma que aquesta veterana celebració esportiva és un gran esquer “per als aficionats al tennis, que, a banda de seguir la competició, volen gaudir dels atractius turístics d'una ciutat com Barcelona”. Aquesta Barcelona tennística, i de charme turístic, és especialment atractiva als EUA: un 15% de les entrades venudes a estrangers són a nord-americans.

Pel secretari general de l'Esport de la Generalitat, Ivan Tibau, “un esdeveniment com l'Open Banc Sabadell Trofeu Comte de Godó, a banda de demostrar que a Catalunya som grandíssims organitzant esdeveniments, posiciona el país en termes de qualitat”. El degà del Col·legi d'Economistes, Joan B. Casas, també creu que “si Barcelona és una gran marca mundial, hi ha jugat com a factor clau l'esport i indubtablement l'Open Banc Sabadell Trofeu Comte de Godó és un dels grans actius per consolidar una marca que sempre és difícil de mantenir”.

No parlaríem d'impacte econòmic si no hi hagués una gestió prou intel·ligent per fer sostenible econòmicament el torneig al llarg dels anys. En el pressupost del torneig, que preveu uns ingressos de 10 milions d'euros, amb 1,6 milions procedents de la venda d'entrades i 1,5 milions de les televisions, la clau és el patrocini, que aporta fins a 6,6 milions d'euros. Per aconseguir el suport de grans empreses -Banc Sabadell, San Miguel, Emirates, Peugeot, Mapfre, Mango, Dunlop i moltes altres, fins a setanta- el club centenari no ha dubtat a cedir el més mínim espai, a les pistes o al village, per fer branding. “Patim d'hiperpublicitat? Si no ho fem així, els números no surten.”

L'estratègia del Tennis Barcelona perquè el torneig sigui una gran celebració mediàtica és que, com diu Albert Agustí, “cada dia, i nit, hi passin coses”. Així, hi ha clínics amb els professionals, demostracions al centre de la ciutat, botigues emblemàtiques guarnides amb motius del tennis, accions solidàries, presència de famosos, etc. “Fer de tot perquè la marca del torneig sempre hi sigui, i generi diners”. En el capítol de les despeses, l'organització suposa 1,2 milions i el muntatge i desmuntatge, 900.000 euros.

Per mantenir el llistó de qualitat, que ha merescut per part de l'ATP el premi anual a l'excel·lència de l'organització, ha de redoblar afanys any rere any. La dotació en premis ja puja als 2,5 milions, i del 2013 al 2018 haurà crescut un 40%. Com diu l'excampió del torneig i que ara n'és el director, Albert Costa, “cada vegada és més difícil que vinguin els millors jugadors, que volen jugar menys partits a l'any i cobrar més; els has d'anar al darrere, visitar-los als tornejos on juguen i mirar de convèncer-los”. El poder de persuasió dels organitzadors ha aconseguit que cinc top ten siguin a les pistes del Tennis Barcelona.

Amb tot, el torneig, l'únic al món amb Wimbledon que organitza un club esportiu, sempre acaba generant un petit superàvit que es destina a la millora de les instal·lacions del Tennis Barcelona. Un club que, com proclama orgullós un dels seus socis, l'economista Josep Maria Gay de Liébana, “té unes finances modèliques, de pissarra, amb el 90% del seu passiu en fons propis”.