El que el canvi en el rellotge pot fer per una empresa
La productivitat millora entre un 10% i un 30% amb horaris més racionals, segons la Iniciativa per a la Reforma Horària
Els impulsors de la iniciativa pretenen incidir en la negociació col·lectiva
Els horaris d'entrada i de sortida, així com els de dinar han canviat a l'empresa Damm. La companyia ha fet una prova pilot per comprovar els efectes de la racionalització d'horaris i ha establert el marge entre les 8 i les 9.30 del matí com a hora d'entrada i de les 17 a les 19 hores com a rang per sortir, a més de deixar entre mitja i dues hores per dinar. Segons el director de solucions corporatives de l'empresa, Marcial Navarro, de totes les possibilitats, la majoria de gent ha optat per començar una mica abans, dinar en mitja hora i sortir més aviat.
Navarro revela que l'experiment ha generat satisfacció entre els treballadors. I el balanç que en fa l'empresa també és positiu. Abans d'implementar el canvi, s'havien proposat que aquest no suposés un empitjorament del tracte als clients ni un major cost, i tampoc que la gent arribés tard. Res més lluny de la realitat, segons el directiu. Damm calcula que la productivitat en aquests mesos de prova ha augmentat un 10%. Així és que l'empresa es planteja seriosament convertir el canvi en definitiu.
El de la cervesera catalana no és un cas únic. Fabián Mohedano, impulsor de la Iniciativa per a la Reforma Horària, parla d'estudis que xifren entre el 20% i el 30% els guanys en productivitat de les empreses que acosten els seus horaris al predominant a països de l'entorn. Això fa, segons diu, que cada cop més companyies s'interessin per aplicar-los. Un estudi de l'Observatori Dona Empresa Economia, de la Cambra de Comerç, constatava que el 39% de les empreses catalanes apliquen l'horari laboral europeu a tota o una part de la plantilla. Fins i tot hi ha companyies que no només faciliten que els seus treballadors tinguin horaris laborals més racionals, sinó que ho incentiven. Per exemple, n'hi ha algunes que han practicat el que s'anomena política de llums apagats. És a dir, deixen els treballadors sense llum o sense calefacció a partir d'una hora determinada de la tarda per incentivar que marxin a casa més aviat.
Més competitius.
En la mateixa línia, Mohedano afirma que, amb horaris més racionals, es genera un cercle virtuós de més satisfacció i implicació dels treballadors, que fa créixer la productivitat de l'empresa i la competitivitat de l'economia. Mohedano defensa la jornada compactada i evitar talls de dues hores per dinar, que considera “molt bèsties”. En aquest sentit, posa en relleu estudis que indiquen que els treballadors que no treballen a la tarda els divendres són molt productius als matins.
L'estudi que està elaborant el CTESC se centra a analitzar experiències d'èxit a partir de 68 convenis col·lectius que inclouen mesures d'aquest tipus. La negociació col·lectiva és clau per impulsar el canvi d'horaris a Catalunya, segons defensa la Iniciativa per a la Reforma Horària.
Mohedano posa el focus en l'Acord Interprofessional de Catalunya que es comença a negociar ara entre sindicats i patronal. Segons diu, aquest pacte pot esdevenir una eina important per estendre la nova cultura de racionalització dels horaris. L'impulsor de la iniciativa recorda que Catalunya no té competències en matèria laboral i, per tant, la manera d'avançar en aquest àmbit és a través dels convenis. “Si ens en sortim que sindicats i patronals ho tinguin en compte i recomanin que aquestes mesures s'introdueixin als convenis, podrem avançar molt”, assegura Mohedano, que deixa clar que pressionaran els agents socials perquè ho incorporin a l'acord.
Altres àmbits.
De fet, això és el que persegueix la Iniciativa per a la Reforma Horària, un canvi global a la societat. Que, des de diferents àmbits, s'avanci cap a una racionalització dels horaris. “El que volem és recuperar els horaris que feien els nostres avis”, afirma Mohedano, que recorda que, fins ben avançat el segle XX, a l'Estat espanyol s'acostumava a dinar a la 1 i a sopar a les 8 del vespre, un costum que es va perdre després de la Guerra Civil, quan molta gent treballava al matí a un lloc i a tarda, a un altre, després d'aturar-se una estona per dinar. Els impulsors de la iniciativa es plantegen ara recuperar aquests hàbits. Un repte majúscul, sobretot si es té en compte que fenòmens actuals com ara l'augment de la precarietat laboral semblen fer camí justament en el sentit contrari.
Tres anys de termini per a una reforma
La Iniciativa per a la Reforma Horària persegueix tres objectius: recuperar les dues hores de desfasament horari que, segons ells, té Catalunya i l'Estat espanyol respecte a la resta del món, impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i productius, i recuperar el fus horari del meridià de Greenwich. Quan es va constituir, l'any 2014, es va fixar un termini de tres anys per a assolir-los.
Durant el primer exercici es va fer una tasca d'impuls i fonamentació amb la creació de la comissió d'estudi de la reforma horària al Parlament de Catalunya i l'elaboració d'un dictamen que permeti fonamentar la reforma horària. Aquest any, amb l'objectiu de sensibilitzar, s'han impulsat proves pilot o mesures exemplars territorials i sectorials, així com la Setmana dels Horaris. I s'espera signar un acord per a la reforma horària, prèvia a la llei dels horaris. El 2016 hauria de ser l'any en què entressin en vigor les reformes.
De moment, la Iniciativa ha presentat les conclusions del primer any de feina en un acte públic i davant la comissió del Parlament. La intenció, segons Mohedano, és que els partits facin seves les propostes. El conseller Francesc Homs ha avançat que el govern presentarà abans de l'estiu una proposta de pacte per a la reforma dels horaris.