El sistema tributari espanyol està basat a traspassar gran part dels costos de la gestió tributària a les empreses i professionals imposant-los el compliment de tot un seguit d'obligacions formals que no tenen en compte les seves reduïdes dimensions, que els impedeix disposar d'una estructura administrativa adequada a les exigències.

Aquest sistema de gestió tributària, en general, no fa cap mena de distinció entre les petites i les grans empreses, dóna per fet que un empresari o un professional, pel sol fet de ser-ho, ja disposa de l'estructura necessària per complir aquestes obligacions. Es crea, per tant, una situació injusta, i si a més, tenim que totes aquestes obligacions formals van acompanyades d'un règim sancionador que castiga igual les empreses que no presenten les declaracions amb ànim de defraudar que les que les presenten incorrectament, però que les presenten, perquè sovint no disposen ni de coneixements, ni mitjans materials, ni personal suficient, encara fa que la situació sigui més injusta.

No s'ha d'oblidar, a més, que a part de les obligacions tributàries de l'Estat espanyol, s'han d'afegir les obligacions formals imposades per la normativa mercantil o per l'administració, local i autonòmica, el Banc d'Espanya o l'Instituto Nacional de Estadística, entre d'altres. Com es pot entendre fàcilment, això comporta elevats costos administratius, a més de temps del mateix empresari o professional o dels seus treballadors. Això genera una pèrdua de negoci real, que comporta haver de dedicar una part important de temps als compliments formals que no suposen ingressos, sinó una despesa, que pot representar una quantitat molt important.

Obligacions formals com les declaracions censals; d'IAE; d'IVA; d'operacions intracomunitàries; l'IRPF; impost de societats; d'operacions superiors a 3.000 euros; de règim especials; llibres d'IVA; llibres de comptabilitat; informacions obligatòries a la memòria, obligacions de documentar operacions vinculades; presentació obligatòria de declaracions i de rebre notificacions electròniques per internet; obligació de contestar requeriments d'embargaments de crèdits a tercers; obligació de contestar requeriments individualitzats d'informació tributària; etc.

La dificultat d'interpretació de les lleis tributàries pot comportar sancions, recàrrecs i interessos de demora. A més, en l'aplicació de segons quines lleis hi ha incongruències, com és el cas de les desgravacions de les despeses dels vehicles: una empresa pot deduir-ne un 50%, tant en l'impost de societats com en l'IVA, en canvi un professional liberal només es pot deduir aquest 50% en l'IVA, però no en l'IRPF.

Tot i que es disposa del dret de recórrer als tribunals, si s'aplica un criteri amb el qual no s'està d'acord, el fet és que els procediments de revisió administrativa o els processos contenciosos administratius poden durar uns quatre anys o més. Les pimes, en general, no disposen de recursos suficients per afrontar procediments tan costosos i llargs. Es queden en inferioritat de condicions davant la gran empresa, ja que aquesta sí que recorre a les instàncies judicials, que en un nombre important de casos donen la raó a l'empresa contra l'administració tributària.

Es fa urgent l'establiment d'un sistema tributari amb normes pensades per a les empreses de petita estructura i pocs recursos. Des de la comissió economicofiscal de PIMEC s'han fet propostes com són les de desenvolupar lleis i reglaments amb criteris de simplicitat i continuïtat; reformar la normativa amb excessives obligacions formals; dotar d'eines l'administració tributaria que permetin flexibilitat –no és el mateix equivocar-se o tenir un criteri o interpretació diferent que defraudar conscientment–; fer normatives específiques per a pimes, empresaris i professionals autònoms, entre d'altres.

La recuperació econòmica, i per tant l'augment dels ingressos tributaris que garantiran els serveis públics, depèn que els emprenedors creixin, creïn llocs de treball i tinguin beneficis. Un excés de paperassa o burocràcia només fa que la reactivació econòmica es refredi i si a més, va lligada a l'execució d'un règim sancionador pels incompliments formals, encara empitjora més la situació , que provoca el desencís i el pessimisme entre els empresaris i professionals. Per crear economia i recursos es necessita il·lusió i optimisme, i l'excés de paperassa o burocràcia tributària no hi ajuda.