Fins on han arribat els estats per salvar la banca? A aquesta qüestió intenta posar llum i taquígrafs la Comissió Europea, que ha obert una investigació sobre les garanties o avals que alguns estats europeus com l'espanyol -també Grècia,
Itàlia i Portugal- han atorgat als actius fiscals diferits de les entitats financeres,
a fi que computessin com
a capital de màxima qualitat.

El dubte que mira d'esclarir Brussel·les és si aquestes garanties constitueixen ajuts il·legals. El Ministeri d'Economia
s'ha afanyat a respondre amb un no rotund. Diu que no són ajuts d'estat a la banca perquè qualsevol empresa pot fer servir les garanties. Europa vol esbrinar, però, si l'aplicació és correcta o si, a la pràctica, només els bancs reben aquests ajuts.

Brussel·les també ha mirat amb lupa el viatge d'Alexis Tsipras a Rússia per reunir-se amb Vladimir Putin, en una cita que ha despertat alguns recels entre les potències europees. Dijous, però, va arribar una noticia tranquil·litzadora després de mesos d'incertesa sobre la capacitat del país hel·lè de fer front als pagaments: Grècia ha pagat a l'FMI els 459 milions corresponents al venciment que havia d'abonar per evitar la fallida.

Precisament l'FMI ha publicat un informe que constata que les economies creixeran durant els propers cinc anys a un ritme molt inferior als anys previs a la crisi. La directora gerent de l'organisme, Christine Lagarde ha alertat que el creixement és mediocre, i la recuperació, moderada i desigual.

A Catalunya, la setmana començava amb la notícia de l'atur registrat al març: el nombre de desocupats va baixar un 1,63% respecte al mes anterior i un 8,5% en relació amb el març del 2014. El responsable d'aquesta caiguda és el sector serveis, especialment el turisme.

Malgrat aquestes dades, la desocupació continua sent un drama per a molts col·lectius, en especial, els més grans de 45 anys. El govern ha encarregat al SOC l'elaboració d'un programa específic i integral per a aquest col·lectiu, que preveurà ajuts a la contractació, plans de formació i acreditació de competències. Amb un pressupost de 50 milions, s'espera arribar a 30.000 beneficiaris.

Aquesta setmana també ha començat la campanya de la renda 2014, que s'allargarà fins a finals de juny i en la qual Hisenda preveu rebre 19,2 milions de declaracions, un 0,11% més. D'aquestes, 14,2 milions donaran dret a devolució, un 0,93% menys. Per això, es tornarà als contribuents un 0,95% menys. En canvi, 4,2 milions sortiran amb resultat a ingressar, un 2,2% més. L'import total d'aquests ingressos a l'Agència Tributària serà de 7.350 milions, un 7,47% més.

I fins a 63,5 milions ingressaria la Generalitat per la venda de dos immobles a Barcelona, la Torre Muñoz, al passeig de Gràcia, i la seu de la secretaria general d'Ocupació, al carrer Sepúlveda. El comprador ja ha dipositat el 25% de l'import total de l'operació, que estaria al voltant d'aquesta xifra.

El que ja ha ingressat l'administració catalana aquest any són 40 milions provinents de l'impost sobre les estades en establiments turístics corresponents al 2014, un 6,56% més que el 2013.

El municipi de Viladecans també ha estat notícia per la confirmació que el 2016 obrirà un outlet. L'empresa responsable del projecte, Neinver, ha anunciat que suposarà una inversió de 80 milions d'euros, tindrà 100 botigues i crearà 500 llocs de treball directes i indirectes. Si es té en compte la fase d'urbanització i construcció, la xifra arribarà fins als 2.500 llocs.

En el terreny empresarial, la planta de Nissan a Barcelona fabricarà una furgoneta per a Mercedes després d'un acord entre la multinacional alemanya Daimler i l'aliança Renault-Nissan. En concret, la fàbrica catalana produirà 120.000 unitats d'aquest vehicle.

Per la seva banda, Isidre Fainé ha admès en una entrevista al Financial Times que es planteja treure a borsa Criteria. Prèviament, diu, CaixaBank traspassaria al holding industrial la participació del 12% a Repsol.

A més, Everis ha adquirit Serviabertis. I el grup Hartmann ha arribat als 1.862 milions de facturació global, el seu rècord.