Diuen que la unió fa la força. Doncs si això és cert els enginyers no en tenim gaire, de força. A Catalunya només de col·legis d'enginyers de grau i enginyers tècnics n'hi ha tretze, a banda de dues delegacions territorials de col·legis estatals i dels d'enginyers de segon cicle, que en són també uns quants -cal dir que com a excepció territorial, els industrials en som sis, sense comptar el de segon cicle. No passa com a Alemanya, França o Dinamarca, on tots els enginyers s'agrupen sota el mateix paraigua, cosa que els permet tenir una massa crítica important i ser un potent lobby per la professió. Però això, com tot, té la seva explicació. A casa nostra som mediterranis, amb el que això comporta d'individualisme. Fixeu-vos que a Catalunya gairebé sempre hi ha dues entitats, com a mínim, que volen representar el mateix. Però no tot s'explica pel caràcter mediterrani, també hi ha altres factors com els acadèmics, econòmics, polítics, etcètera, que han propiciat la dispersió. De fet, als col·legis tampoc no ens ha anat tan malament fins ara pel fet d'anar sols. Des de la seva creació com a tals –abans érem associacions-, a finals dels cinquanta del segle passat, no hem parat de créixer i d'oferir serveis als col·legiats i a la societat. Tot i que per ser fidels a la veritat, arran de la crisi econòmica hi ha hagut una davallada lògica de membres.

D'altra banda, darrerament el marc legislatiu, amb la llei Òmnibus, tampoc no ens ha ajudat gaire. I per sort s'ha ajornat sine die la Llei de Serveis i Col·legis Professionals, que no ens anava pas a favor; així com també s'ha posposat la llei catalana de col·legis, que també tenia aspectes preocupants. A banda d'això, l'aplicació del Pla Bolonya a l'Estat espanyol ha significat perdre una ocasió única per clarificar el mapa de la professió d'enginyer, i per tant també el mapa col·legial. En contra de tota lògica i sentit comú, s'han volgut continuar mantenint els dos nivells d'enginyeria -que abans eren els enginyers tècnics i els de segon cicle- amb la creació dels enginyers de grau i dels màsters en enginyeria. Pensem que és absurd continuar amb el classicisme i elitisme d'èpoques passades, quan enlloc més d'Europa coexisteixen dos nivells d'enginyeria. Això aporta confusió a la societat, ocupadors i estudiants. Cal dir que els enginyers graduats, i aviat els enginyers tècnics, estan homologats a la resta d'enginyers europeus al nivell 6 del EQF (Marc Europeu de Qualificacions). Per tant, no cal tenir cap màster per exercir d'enginyer, ni aquí ni a fora.

Per tot plegat és evident que els col·legis hem d'evolucionar. Cal que continuem formant part del sistema de qualitat de les professions, continuem creant riquesa, continuem amb l'eix universitat-col·legis-empreses, però hem de pensar en clau de futur i plantejar nous escenaris. A casa nostra bufen temps de canvis i els hem d'aprofitar per la construcció d'estructures socials més modernes, transparents i participatives. Per tant, hem d'explorar la possibilitat de la creació d'una entitat que agrupi tots els col·legis d'enginyers graduats i enginyers tècnics de Catalunya, sense descartar un futur acostament als col·legis de segon cicle. Però no cal forçar les coses ni córrer més del compte. Cal cercar una solució imaginativa en què tots els col·legis s'hi sentin còmodes i que asseguri el manteniment de la pròpia identitat, ja sigui per l'especialitat, ja sigui pel territori. Potser el concepte col·legi únic espanta, però hi pot haver altres fórmules amb resultats semblants, sempre que es gestionin correctament i es dotin dels recursos necessaris (federació, confederació, agrupació...) Com a exemple de participació democràtica es podria fer una consulta a tots el col·legiats per veure quina de les propostes prefereixen, o si volen continuar com fins ara. Amb tot, nosaltres pensem que el col·legi únic és la millor opció. En definitiva, els col·legis d'enginyers ens hem d'esforçar per ser més útils, més moderns i més influents. Els col·legiats, l'administració i la societat ens ho agrairan. Una entitat que ens agrupi, sigui quin sigui la fórmula escollida, segur que hi ajudaria.