La finestra discreta, el recent llibre d'Antoni Puigverd, excepcionalment escrit, amb un to ponderat i intel·ligent, és ple de notes llargues i curtes que t'aturen la lectura i et plantegen idees suggeridores. També en temes en què només entra ocasionalment, com l'economia. En un apunt, “Una raça de deutors”, Puigverd, citant Zygmun Bauman, comenta la mutació, -encara en curs i accelerant-se-, del capitalisme de l'estalvi i la inversió vers el capitalisme del consum i del deute. Cita Puigverd/Bauman que l'estalvi i la producció són activitats esdevingudes “obsoletes” a favor de l'endeutament i del consum, la despesa que tant es reclama com a únic ingredient del creixement i per eliminar l'abominada austeritat.

Ho recordava i citava aquesta mateixa setmana mentre feia una presentació sobre el futur professional en el sector financer, i en particular de l'assessorament financer, a un grup d'estudiants d'una universitat catalana quasi graduats en economia i empresa . Crec que és bo situar-los en la realitat, tot i que no sigui gaire engrescadora. Evidentment, l'audiència no estava guanyada d'antuvi, però crec que es va entendre com a preàmbul a la descripció de la crisi, del sector bancari que ha quedat i de les oportunitats que malgrat tot s'ofereixen als aspirants a nouvinguts professionals, finalment l'objectiu del que volia explicar.

Prevencions lògiques en la majoria dels presents, tot i que fora d'horari lectiu han decidit assistir voluntàriament a la xerrada. La banca, les finances, tenen mala premsa i més en la gent jove. La meva prèdica és clara: reconeixement del passat immediat d'errades molt importants en el sector, i de la necessitat imperiosa que la recuperació de la reputació i la confiança es basin en una millor regulació, més transparència i uns professionals més preparats i sotmesos a codis ètics de conducta professional.