El caràcter permanent del tatuatge, que l'havia convertit en un símbol de rebel·lia, havia de tenir difícil encaix amb el món de la moda, que és, per definició, efímer. Però la realitat és que el tatuatge s'ha posat de moda des de fa alguns anys, els suficients perquè comencin a florir els negocis que es dediquen a esborrar-los. I si tatuar s'ha convertit en una activitat professional molt digna de guanyar-se la vida, molt més interessant des del punt de vista econòmic pot ser eliminar els pigments de la pell.

A falta d'estudis fiables sobre la població que duu algun tattoo al cos, Mik Garreta, director de la Barcelona Tattoo Expo, s'arrisca a xifrar-la en un 10% del total. Ara bé, en la franja que va de l'adolescència -a partir dels 16 anys no cal autorització paterna per tatuar-se- fins als 30 anys, la incidència augmenta considerablement i algunes veus del sector parlen que un de cada quatre joves té un tatuatge. Aquesta bossa de persones que han pres una decisió estètica permanent en edats molt primerenques són carn del làser quan els anys passen i la manera de veure les coses, els gustos o les necessitats del moment varien.

Catalina Pelay, directora de Tattoo Cleaners, una xarxa d'establiments franquiciats especialitzats en l'eliminació de tatuatges, assegura que un 90% del portadors pensa a esborrar-se'l abans dels cinc anys. Pot semblar un percentatge molt elevat, però el fet és que el nombre de persones que opten per esborrar-se el tatuatge no para d'augmentar. Logia Barcelona, una firma catalana de tatuatge de gamma alta, explica que va introduir el servei de retirada pocs mesos després d'iniciar l'activitat principal, “vam veure que era un nínxol de negoci molt interessant; ara representa el 7% de la nostra clientela, però és una quota que no para d'augmentar mes rere mes i calculem que seguirà alguns anys aquesta tendència”, explica Sergi Sans, portaveu de l'empresa.

No resulta fàcil determinar el que costa eliminar un tatuatge perquè depèn de molts factors: en primer lloc, la dimensió de la il·lustració, però també la profunditat (que sol estar relacionada amb la professionalitat del tatuador: com més novell, més profund i més difícil de retirar), l'antiguitat (com més vell, més fàcil), el color (hi ha pigments que són més complicats de retirar) i la part del cos (que està relacionat amb la profunditat). Les tarifes de Tattoo Cleaners van de 39 euros la sessió per un tatuatge d'unes dimensions de 4x4 cm, a uns 59 euros si és de 15x15. Si es té en compte que la mitjana de sessions és d'unes nou (un cop al mes) l'eliminació d'un tatuatge pot anar dels 350 euros als 530, però cada cas és diferent. De fet, un 10% costa d'eliminar.

La franquícia catalana, que va començar el 2012, ja disposa de quatre centres a Barcelona i un a Madrid, Màlaga i Sevilla. Hi ha previstes dues noves obertures a la capital catalana per al maig i l'objectiu és arribar a les 20 abans que acabi l'any. Catalina Pelay explica que busquen un espai entre els centres de tatuatge i els centres d'estètica a partir de l'especialització. El preu de la franquícia és de 15.000 euros i ofereixen la formació i la tecnologia: “Només cal tenir una titulació sanitària com ara d'infermeria”, apunta.

Però els metges d'estètica en discrepen profundament. SEME, la Societat Espanyola de Medicina Estètica, considera l'eliminació una “agressió” més gran que el tatuatge, en canvi, mentre que els centres de tattoo i la formació dels tatuadors estan regulats per estrictes normatives (que són competència de les comunitats autònomes), sobre l'eliminació hi ha un buit legal, que intenten corregir, segons explica Petra Vega, presidenta de la SEME. “Hem presentat estudis sobre els efectes adversos de com s'esta fent l'eliminació a l'Agència Espanyola del Medicament i ens hem adreçat a les comunitats perquè l'eliminació la faci un metge”, assegura.

Actualment només Catalunya i Castella-la Manxa inclouen l'eliminació dels tatuatges en la cartera de serveis de les clíniques d'estètica, però enlloc no diu que siguin els únics que ho poden fer, si bé cal ser metge per utilitzar determinats làsers. Pelay afirma que hi ha un públic que fuig de les clíniques perquè són massa cares.