Doncs, si en percentatges ja ens sembla un disbarat, imaginem com són les xifres absolutes: és escandalós. I aquests royalties són benefici pur i dur, no tenen costos de vendes; va tot al compte de resultats i això enriqueix molt l'empresa dels EUA i d'alemanya, sobretot.

És sobretot un tema d'hàbit de patentar. A la secció vuitena del primer article de la Constitució dels Estats Units, es llegeix que “el Congrés tindrà la facultat per fomentar el progrés de la ciència i les arts útils, assegurant als autors i inventors, per un temps limitat, el dret exclusiu sobre els seus respectius escrits i descobriments”. A l'article primer! Això vol dir que els nord-americans tenen la cultura de la patent al seu ADN. La patent és un dret d'exclusiva a canvi de l'obligació de fer patent -és a dir, d' explicar amb pèls i senyals- el que s'ha inventat. La patent és, en primer lloc, un instrument de foment i promoció de la innovació, que abans es deia invenció, i segon lloc, una eina competitiva de primer nivell. Les companyies més competitives del món com ara Google, HP, Wawei, Alibaba i Facebook tenen com a primer actiu el de les patents, perquè els permet assolir una bona posició en aquesta lluita. És clar, en tenir aquests drets es poden llicenciar i empreses com IBM, Microsoft o Philips són les campiones del llicenciament, que vol dir, cedir l'ús a canvi d'uns royalties i això és marge pur. A Europa hi ha països que es mouen en els percentatges dels EUA, que són Alemanya, Holanda i Finlàndia.

Exactament. Aquí tenim grans investigadors d'aquí i d'altres parts del món que fan recerca de primer nivell en alguns camps, com ara la fotònica. Sovint transfereixen la tecnologia però no fan patents. Hi ha molt bona recerca a les universitats però es moren per falta de recursos perquè acabin en una patent.

Nosaltres fem un paral·lelisme amb el mercat immobiliari perquè ens movem en preus similars: 300.000 dòlars, 500.000 o un milió de dòlars. També perquè les compres es fan a través de brokers perquè per qüestions legals és molt important la confidencialitat i també perquè certifica la qualitat de la patent.

Molta. Més de la meitat del que hi ha al mercat.

Les grans empreses. La que més, Google i Microsoft, i entre les primeres hi ha Philips, Siemens. Podríem dir que els països més dinàmics són els Estats Units, Alemanya, Holanda, Corea i el Japó.

Residual, pensi que una gran empresa com Telefónica només té una vintena de patents als Estats Units. I qui més en té és el CSIC, però és la xocolata del lloro. En canvi la universitat pública arriba a unes fases fins a les quals no cal pagar taxes; més endavant abandonen, això fa que a Espanya hi hagi poques patents. A la UPC tenim el cas dolorós del professor Ramón Alcubilla, que ha descobert una tècnica que revoluciona el món dels semiconductors, sobre la qual gent dels EUA es va interessar, però ens hem quedat sense patent americana, sense patent europea i s'ha quedat en el domini públic. És una llàstima.

Perquè no tenen fons.

Hem d'entendre que el món de les patents i la tecnologia segueixen camins paral·lels però no és el mateix. Vendre una tecnologia no és vendre una patent: la patent et dóna el dret a excloure el competidor de la fabricació d'un determinat invent. Sense patent no té interès. Aquí fem molta recerca i després s'abandona.

Està en la bona línia. Actualment la patent espanyola no val per a res, senzillament perquè no està examinada. Si demanes patentar la fórmula de la coca-cola, te la donen perquè ningú no les avalua. A Tynax Europa hem intervingut en la compra d'unes 30.000 patents des del 2009 i només una era espanyola.

Per això qui pot patenta a fora. Però la pime, que patenta a Espanya, ha de competir amb patents de gran qualitat de fora i no pot. És David contra Goliat. Això canviarà perquè la patent espanyola s'examinarà de manera que serà més atractiva per als inversors de fora. Serà un primer pas per a la patent unitària a la qual Espanya no s'ha adherit, però que seria l'espoleta perquè el sistema de patents funcionés. També és important que les patents, a més d'examinades, siguin patents de qualitat.

Que estigui ben redactada. Segons com estigui redactada es pot saltar fàcilment; per tant la protecció és feble.

Perquè moltes les fan els agents de patents, que són advocats. Com es millora? Doncs amb formació: la dels jutges i la dels professionals als plans d'estudis de tercer grau i de l'educació reglada, que hi entri una matèria sobre aquesta qüestió. També sóc partidari de fer un examen de qualitat de les patents.

Potser els dos primers anys, però després han de pujar.

Doncs subvencionant les bones. També s'ha de premiar l'investigador i l'inventor d'empresa.

Si una empresa aconsegueix patentar i llicenciar una innovació, doncs que el treballador que hi ha participat se'n pugui beneficiar. A Alemanya tenen una llei exclusiva del treballador inventor.

Ho estem treballant en aquests moments. Però jo tinc clar que la resposta ha de ser afirmativa. A Anglaterra tenen un Ministeri de Patents i a Alemanya, una direcció general. A Catalunya ens equivocaríem si fem la patent catalana, perquè si hem de competir a Europa ens hem de ficar en la patent unitària. Això sí, cal que tinguem una mínima estructura per avaluar-les i que siguin de qualitat.

Penso que sí. L'escriptor dels EUA Mark Twain en el seu llibre Un ianqui a la cort del rei Artús, fa que el protagonista, que viatja a l'Anglaterra de feia 1.300 anys, munti una oficina de patents, “perquè un país sense patents i sense lleis adequades és com un cranc que només pot moure's cap als costat o enrere”.