Afany de reeducar l'automobilista o simplement fer uns calerons extra per nodrir les arques, municipals o autonòmiques? Aquest és l'interrogant que es planteja el conductor a la vista d'un estudi sobre l'evolució de les multes de trànsit, que durant els anys de crisi, del 2007 al 2013, van augmentar un 80%, passant dels 16 milions que s'havien imposat al període 2000-06, a 29 milions, segons un estudi elaborat per Fundación Línea Directa.

En tot cas, el conductor català ho té clar, segons revela l'enquesta de l'estudi: un 92% dels automobilistes enquestats a Catalunya estan plenament convençuts que l'objectiu final de multar és aconseguir un finançament extra a costa de l'usuari de les carreteres. Dins del panorama estatal, a Catalunya hi ha una clara predisposició de les autoritats a multar, o dels conductors a infringir la norma, segons com es miri. Amb la sanció d'un 13,7% dels vehicles que circulen per la demarcació, el Servei Territorial de Trànsit de Girona ocupa el tercer lloc, per darrere de Terol (32,3%) i Conca (20,9%), amb una mitjana estatal del 3%. Tarragona amb un 11,7% i Lleida (4,1%), també depassarien aquesta mitjana, mentre que Barcelona la iguala. Si anem a la classificació per ajuntaments, Barcelona apareix en el primer lloc, per davant de Madrid i Sant Sebastià. Val a dir que a la capital catalana, l'any passat vuit de cada deu vehicles que hi circulen van ser multats. I hi ha altres ciutats catalanes amb tarannà multador: Terrassa apareix en el quart lloc de la classificació, i Tarragona, en el sisè. Tal com revela l'estudi, l'administració més multadora és la municipal, fins al punt de cobrir el 75% de les sancions de trànsit. En aquest sentit, el 80% dels automobilistes catalans enquestats consideren que els parquímetres tenen una funció clarament recaptatòria, i un 91% pensen el mateix dels radars.

Els autors de l'estudi, però, s'estimen més ser prudents, i tot i admetre que pot haver-hi afany recaptatori, un factor decisiu és l'enduriment de la norma. Com diu Francisco Valencia, director general de Fundación Línea Directa, “malgrat que sigui comprensible l'enuig dels conductors, convindria dir que si van pujar les multes no va ser només per un afany recaptatori, sinó també per l'enduriment de la norma que suposa la introducció del carnet per punts”. Com afegeix, “l'augment de la freqüència de les multes s'emmarca dins d'un sistema de regulació que ha propiciat una reducció del 65% en el nombre de morts per accident”. Segons revela l'enquesta, un 20% dels conductors catalans accepta que les multes redueixen la sinistralitat, però un 92% es queixa d'una situació d'indefensió a l'hora de recórrer una multa.