EUSEBI CIMA
PRESIDENT DE LEITAT
“La fusió dels centres tecnològics no duplicarà la facturació”
L'atur estructural es quedarà alt però no crec que se situï en el 15% o el 20% com diuen alguns
Veig molt factible que l'economia espanyola creixi
el 2,9% com
apunta el govern
Segueixo defensant el dret a decidir, no hi ha res millor
que saber el que pensa la gent
Aquest no ha estat un procés en el
qual el govern ens hagi consultat als centres
El govern ha apostat perquè un sol centre ho farà millor i aquesta és l'opinió que val
Leitat ha d'afegir-se a la fusió a partir d'ara però encara no hem concretat les passes que cal fer
El març passat els centres tecnològics avançats Ascamm, Barcelona Digital, Cetemmsa i Barcelona Media van formalitzar la seva unió dins el procés engegat pel govern català per fusionar els sis centres de la xarxa Tecnio sota el paraigua d'Eurecat. L'executiu preveu avançar també enguany amb la integració de CTM i finalitzar el procés a finals de l'any que ve amb la incorporació també de Leitat.
El centre tecnològic amb seu a Terrassa és el germà gran del sistema d'innovació català, tant per la seva dilatada història -el van impulsar industrials tèxtils el 1906-, com pel seu volum de facturació -ben bé el 36% del total dels sis-, i per això la seva integració demana una mica més de temps i d'estratègia. Serà la darrera tasca que el seu president, Eusebi Cima, dirigeixi al capdavant del centre. Una tasca complicada que Cima afronta amb un punt de resignació.
Precisament la història i les dimensions de Leitat fan que aquest sigui el centre que més cedeix en la fusió?
No es tracta de qui cedeix més o menys, del que es tracta és de complir un objectiu comú que és que la innovació a Catalunya tingui els actors que ha de tenir i que totes les empreses tinguin els serveis que necessiten per desenvolupar els seus projectes.
I ara no els tenen?
Els tenen més repartits, cosa que de fet tampoc és un problema en si mateix, però el govern ha apostat perquè un sol centre ho podrà fer millor.
I vostè pensa igual?
No vull entrar a valorar-ho, aquesta és l'opinió del govern i del conseller Felip Puig, i si n'hi ha d'altres tampoc importa.
És a dir, que des de Leitat es tenia una opinió diferent...
Tampoc no ha estat un procés en el qual ens hagin consultat.
Lamenta que la fusió s'hagi imposat des de dalt?
No és cap queixa, estem en un procés realment interessant. S'ha acabat la primera etapa i comencem la segona; toca, per tant, aprofundir molt en temes que fins avui encara no s'han abordat. Realment fins ara Leitat no ha intervingut gairebé en res, és a partir d'aquest moment que hem de mirar què i de quina manera.
I quines són les primeres passes que cal fer?
El que tenim ara per ara és que la fusió ha d'estar tancada a finals de l'any que ve però qui ho marca és el govern, és el seu pla el que s'aplica.
En l'agenda del govern també hi ha que la fusió porti a duplicar la facturació agregada actual dels sis centres un cop es completi la fusió sota Eurecat. Ho veu factible?
Em sembla que és una previsió excessivament optimista tot i que el paper ho aguanta tot. En el negoci del, diguem-ne, coneixement, el 60% de la facturació és cervell, és a dir, que per passar dels 47 milions d'euros als 90 milions d'euros caldria pràcticament doblar la plantilla agregada de 450 persones que hi ha ara als centres. I això seria realment difícil plantejar-ho ara. Però és que, a més, les empreses tot just estan sortint de la crisi i tenen bones perspectives però encara és aviat perquè facin inversions de risc, i això és la innovació. Això encara s'ho miren molt.
No s'acaben de creure la recuperació econòmica?
La reactivació és un fet. És cert que en bona part deguda a la baixada de l'euro i del preu del cru, però estem ja parlant de creixements del PIB del 3% i això fa deu mesos era impensable. Però l'empresari ha sortit tocat de la crisi, fins i tot anímicament, i això vol dir que s'ho mira tot amb molta prudència i per això la inversió en innovació avui encara està frenada.
I quan aixecaran el peu del fre?
Bé, algunes ja ho estan començant a fer, però només aquelles per a les quals la innovació és una necessitat vital.
Quin és el punt més feble d'aquesta reactivació?
La disminució de l'atur. Encara que hi hagi creixement econòmic i encara que hi hagi generació d'ocupació, no serà mai suficient. Hi ha massa atur i haurem de veure, i aquest és avui el gran tema, en quin percentatge es quedarà l'atur estructural.
Alguns economistes dibuixen en aquest sentit un panorama més que negre...
A vegades s'exagera una mica. Serà més alt que el 6% que teníem abans de la crisi però no crec que ens quedem en el 15% o el 20% que pronostiquen alguns. El que sí és evident és que la nova ocupació no serà majoritàriament fixa.
La previsió que fa el govern espanyol és créixer un 2,9% i crear mig milió de llocs de treball. Factible, doncs?
En aquests moments sí, penso que es pot complir, i ho dic sincerament perquè hi ha uns efectes multiplicadors brutals. Pensem que si avui una persona que cobra 900 euros d'atur troba feina demà, no només l'Estat ha de deixar de pagar aquests diners sinó que recapta el que cotitzarà per molt que estiguem parlant d'un sou mileurista. Per cada treballador que deixa d'estar aturat l'Estat guanya 30.000 o 40.000 euros entre el que ingressa i el que s'estalvia.
I qui ha de generar els nous llocs de treball? Veu la indústria preparada per tenir un paper protagonista?
La indústria està il·lusionada, esperant que d'una vegada per totes els polítics apostin definitivament per la reindustrialització del país.
Com valora el pla presentat recentment pel govern català per impulsar la indústria?
Qui realment mou l'economia són els industrials i sí que estem notant que la indústria té ganes de tornar a tirar, però evidentment és bo que la Generalitat i el govern central tinguin la visió de donar suport a la indústria.
La reducció de salaris que ha portat la crisi és el que més anima aquesta reindustrialització?
Aquí hi ha molts tabús, és evident que l'administració i moltes indústries han reduït salaris, però no la gran majoria i no les pimes. Els empresaris amb què parlem nosaltres no han pogut fer aquest ajust, i, per tant, si som més competitius per captar de nou aquesta producció és perquè ha millorat la productivitat, no és pel cost de la mà d'obra.
Acabem d'encetar la campanya per a les municipals, al setembre, en principi, catalanes, i podríem tenir també generals abans de finals d'any. El preocupa la marató electoral i l'augment de la fragmentació parlamentària?
No crec que aquesta marató influeixi directament en la reactivació, però provocarà un desgast enorme i seria bo que no es repetís. Quant a l'escenari que es presenta tant a Catalunya com a l'Estat, és realment preocupant. Estem abocats a governs en minoria, i tot i que aquests poden ser els més justos, ara tindrem deu opinions diferents sobre cada tema i això ho complica tot.
Quan encara estava al capdavant de Fepime va signar a favor del dret a decidir. Avui encara mantindria aquest suport?
Sí, perquè crec que el millor que pot passar és conèixer el que pensa la gent, i aquest és un tema molt important perquè es consulti la gent.
Un home fort de Terrassa
Eusebi Cima assumeix el procés d'integració de Leitat a Eurecat com la darrera etapa d'una vida professional lligada a Terrassa i al món patronal. President de la Mútua Egara i vicepresident de la Mútua de Terrassa, la figura de Cima va agafar projecció al capdavant de la patronal terrassenca, la Cecot, que va comandar durant 17 anys i va convertir en la territorial més forta de Foment del Treball. D'allà va saltar a liderar la posada en marxa de la patronal de pimes de Foment, Fepime, tasca que va fer sovint amb un peu a Madrid com a vicepresident de la CEOE. Avui es mira amb certa indignació la batalla oberta amb Pimec pel recompte de representativitat i avisa, “Fepime no s'ensorrarà”.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.