Aquest setembre 20 alumnes iniciaran a l'institut Comte de Rius de Tarragona la tercera edició del cicle formatiu de grau superior de química industrial. Un programa pioner d'FP dual transnacional que l'alemanya Basf organitza a Catalunya, i conjuntament amb la Generalitat, per formar futurs treballadors per a la seva planta a Ludwigshafen, on la química té la seva seu central. Els alumnes de la primera promoció, que van començar el grau el setembre del 2013, preparen ja la seva marxa cap a Alemanya després de l'estiu. Allà completaran la seva formació i allà es quedaran després contractats ja pel grup.

Per això no és estrany que per a joves com ara Marc Mariné, un d'aquests vint alumnes de la primera promoció, haver entrat en aquesta formació hagi estat “una veritable sort”. En un país on la taxa d'atur juvenil passa del 50%, el format que ofereix aquesta modalitat d'FP dual transnacional no només “ofereix coneixements sinó també una experiència laboral i fins i tot en aquest cas el coneixement d'un altre idioma”. I és que, tot i que no és condició necessària per passar la selecció, parlar alemany sí que acaba sent una de les aptituds adquirides un cop finalitza el grau.

La “sort” de què parla Mariné és molt més que una sensació particular. Com explica el responsable de recursos humans de Basf a l'Estat espanyol, Gustavo Alonso, el grup rep més de 600 sol·licituds per entrar en aquest grau d'FP d'arreu de tot l'Estat. “Són moltes però a vegades fins i tot ens sorprèn no haver-ne rebut més perquè realment creiem que és un bon projecte i sabem quina és la situació de desocupació i de desengany que viuen els joves en aquest país”, destaca.

L'FP, abans una opció de segona, és avui per a molts joves una alternativa més que interessant. Al cap i a la fi els índexs d'ocupabilitat entre els graduats universitaris varien terriblement en funció dels estudis i en tot cas no deixen ni de bon tros enrere els dels alumnes que surten de l'FP. Això desmotiva, i no ajuda tampoc l'increment de les taxes universitàries, que són especialment elevades en graus com ara medicina, el que estudiava Alba Garrido abans de ser seleccionada per a aquest programa. “Vaig veure que aquesta era la millor opció, amb l'oportunitat d'aprendre una feina i també un idioma i acabar treballant”, diu aquesta jove de Tarragona.

La vintena d'alumnes que Basf selecciona per entrar a aquest programa tenen entre 17 i 26 anys. “L'edat no ens importa tant –explica Alonso–, el que més valorem són les ganes d'aprendre, la predisposició pels estudis tècnics i evidentment la disponibilitat per anar a fer les pràctiques i treballar a Alemanya.” Els alumnes de la primera promoció que marxaran a Ludwigshafen després de l'estiu ja hi van fer una primera estada de cinc setmanes el curs passat i, com explica el responsable de RH, “a Alemanya no només estan sorpresos amb la seva capacitat per aprendre l'idioma, sinó que valoren molt la qualitat de la formació teòrica que porten”. Tant és així, explica Alonso, que Alemanya reconeixerà oficialment aquesta formació un cop els alumnes finalitzin el seu període de pràctiques. “A vegades tenim la tendència a menysvalorar les coses que fem aquí però tots els comentaris que estem tenint des d'Alemanya pel contacte que han tingut els nostres alumnes amb operaris de la planta d'allà és que arriben amb una formació de base molt bona”, indica Alonso.

Alemanya és el bressol de l'FP dual i el referent que el govern català ha tingut al cap en plantejar la seva reforma. Però Alonso, que coneix bé el model, avisa: “No hem d'aspirar a copiar exactament el que fan allà perquè el nostre teixit empresarial és molt diferent.” Diferent perquè, tot i que als dos països són les pimes les que ocupen el gros de l'economia, aquestes a Alemanya tendeixen a ser mitjanes, mentre que a Catalunya predomina la microempresa. “I és clar, una pime de menys de deu treballadors veu l'FP dual com una cosa molt llunyana perquè prou feina té en el dia a dia per plantejar-se fer acords amb institucions per acollir alumnes en pràctiques”, diu Alonso. Per això, la solució, afegeix, “depèn de les associacions sectorials i els gremis, que són els que poden fer aquest paper d'impuls per facilitar l'entrada de les petites en un model de formació que és evidentment bo perquè basa l'aprenentatge en les pràctiques”.