El març del 2014, la UE va establir sancions contra Rússia –bàsicament, bloqueig de l'activitat dels bancs públics i restriccions als sectors de defensa i energia– pel seu paper en el conflicte d'Ucraïna, mesures que van afectar molt els ingressos russos per exportacions i van devaluar el ruble. Tres mesos després, el president rus, Vladímir Putin, va ordenar en represàlia prohibir o limitar durant un any les importacions de productes agraris, matèries primeres i aliments des dels estats que aplicaven sancions, i això va afectar les exportacions d'aquests. Els boicots continuen, però la part russa ofereix per una banda a les empreses catalanes afectades mecanismes per esquivar-los, i per l'altra, acords de col·laboració a les no afectades que siguin més rendibles que l'exportació directa.

Dilluns la patronal catalana Pimec i la russa Delovaia Rossia -la primera organització empresarial de Rússia que inclou empreses industrials i de serveis, excepte les dedicades a matèries primeres, mineria i hidrocarburs- van firmar un conveni de col·laboració que preveu obrir el mercat rus a les pimes catalanes, amb un especial focus en el turisme, la indústria, l'alimentació i la salut. El ruble s'ha estabilitzat i l'economia russa comença a recuperar-se, però el nou tipus de canvi i els avantatges que atorga el govern rus a la implantació productiva estrangera fan que la producció local sigui millor alternativa que l'exportació directa. En el cas de la indústria alimentària aquesta és l'única via per vendre-hi mentre no s'aixequi el boicot i és la que ha seguit l'elaborador d'embotits gironí Casademont, que es va associar amb Atria, una empresa russa de capital finlandès amb fàbriques a prop de Sant Petersburg, a la qual va transferir la seva tecnologia i els drets de la marca, a canvi d'un cànon per cada quilo de producte venut.

En el cas de la indústria no afectada pel boicot, la producció directa interessa tant o més als russos que als catalans. El president de Delovaia Rossia, Borís Titov, que és també Defensor dels Empresaris per nomenament directe de Putin, va assenyalar en la trobada de dilluns que “és el moment de promoure la transferència de tecnologia i coneixements des de Catalunya”, mentre que el president de Pimec, Josep González, va comentar que “Catalunya pot ser un bon soci de la indústria russa, ja que les nostres pimes tenen un alt nivell tecnològic i de coneixement i són també flexibles i àgils”. “Podem replicar en la indústria la bona col·laboració que ja hi ha en el camp del turisme”, hi va afegir.

En el marc de la trobada es va exposar el cas de Recam Laser, empresa de Caldes de Montbui líder en tall per làser, que es troba en procés de crear una instal·lació productiva a Rússia de material ferroviari i estufes de biomassa a través d'una societat al 50% amb una empresa local.

Una altra empresa que s'ha instal·lat a Rússia és MMM (Manufactura Moderna de Metales), un grup empresarial amb seu a Molins de Rei especialitzat en disseny, desenvolupament i fabricació de sistemes que integren tubs per a la indústria de l'automòbil i que des de l'any passat fabrica a Togliatti per a empreses d'automoció establertes en territori rus. La inversió directa espanyola i catalana a Rússia és molt petita: les estadístiques oficials assenyalen que l'any passat les empreses espanyoles hi van invertir 95,4 milions d'euros, mentre que les catalanes hi van invertir només 4.570 euros. El volum d'inversió català més gran va ser l'any 2010, amb 62 milions d'euros, seguit dels 52,5 milions del 2011 i els 46 milions del 2009.

A la reunió de dilluns hi van assistir representants de la Federació de Promotors Immobiliaris (Fabrici), d'hospitals catalans membres de l'Associació Catalana d'Establiments Sanitaris (ACES) i el president de la sectorial Pimec Turisme, acompanyat d'empresaris d'aquest sector. A més de captar tecnologia, els empresaris russos també estan interessats a portar turisme, sanitari o no.