Sens dubte. L'índex de satisfacció del client de vehicle elèctric és molt alt. Els estudis ens diuen que el 95% dels usuaris que en tenen un afirmen que se'l tornarien a comprar. En el cas de Renault, aquest índex de satisfacció és més alt que el que es dóna en qualsevol altra gamma de la marca. I el mateix passa amb la gamma elèctrica de qualsevol altre fabricant.

Partim de la base que l'interès pel vehicle elèctric és creixent. En un programa pilot que hem dut a terme al 30% del territori de l'Estat i que consistia a deixar el vehicle elèctric al possible client perquè el provés, però no amb el comercial assegut al seient del costat sinó enduent-se'l a casa i provant-lo amb calma pels recorreguts coneguts, esperàvem atendre unes 800 sol·licituds de prova. N'hem atès 2.500. En aquest context és normal que estigui consolidat també en vendes. Hem de tenir clar que l'elèctric només genera un condicionant, si et serveix o no per a la teva mobilitat.

El perfil d'usuari és un client exigent, informat. Qui entra en un concessionari i s'asseu per comprar un vehicle elèctric no és algú a qui li ha agafat un cop de sol; és algú que abans s'ha documentat, ha preguntat, s'ha informat de la tecnologia, dels problemes i de les solucions. El client de vehicle elèctric no és un beneit sinó que es tracta de gent molt informada, conscienciada i m'atreveixo a dir que és gent que s'avança al temps. És gent que es rumia la compra. En el cas de Renault, apostar pel vehicle elèctric ens ha servit per aportar clients d'altres marques que no s'havien plantejat mai tenir un Renault però que la línia elèctrica sí que els fa venir.

Amb la mobilitat elèctrica estem arribant a un col·lectiu que ni imaginàvem i tenim clients que trenquen qualsevol retrat robot que puguem fer. Fins i tot joves que s'acaben de treure el carnet i que trien un elèctric com a primer vehicle.
S'identifica el vehicle elèctric com a vehicle urbà però això és una veritat a mitges. Qui més el compra és el resident a les corones exteriors de les grans ciutats. És fals que el vehicle elèctric només és vàlid per anar de botigues i a El Corte Inglés.

A dia d'avui, en el terreny del vehicle elèctric no hi ha competidors sinó que som col·laboradors. Com més marques siguem, millor, com més empreses d'instal·lació de punts de càrrega, millor. Ja arribarà l'hora de competir. L'any passat entre tots vam sumar un 0,15% de vendes de vehicles elèctrics purs, això inclou turismes i petites camionetes. La mitjana europea és del 0,5%. Som molt lluny d'aquesta mitjana. Però és que a Noruega l'elèctric va representar el 15% de totes les vendes de cotxes l'any passat i enguany hi ha mesos que arriba a suposar el 25%. El problema que tenim aquí és que no hi ha una implantació racional de la mobilitat elèctrica, no hi ha una política que ho incentivi. El mercat es dóna per generació espontània. Catalunya, fonamentalment Barcelona, sí que està fent una tasca espectacular en aquest sentit però en general l'administració va molt endarrerida. Ens cal algú que agafi el toro per les banyes i que apliqui polítiques i mesures que en altres països ja s'ha demostrat que són eficaces. I no és difícil fer-ho perquè òbviament no hi ha ningú amb dos dits de front, cap partit polític ni grup d'oposició que vagi en contra de la mobilitat elèctrica.

Sí, però la mobilitat elèctrica no té aturador, això és evident. I amb polítiques d'ocurrència i d'anar posant pedaços l'any passat el mercat va créixer el 63%.

Però la tendència igualment hi és. A Europa l'any passat es va créixer un 59%, al Regne Unit es van multiplicar les vendes per cinc. Les xifres petites fan fàcil pujar, però estem parlant d'un fenomen real.

El dubte que tinc jo és sí hi haurà motor de combustió. La tecnologia híbrida és benvinguda però quan arribi la tercera generació de bateries –pensem en l'any 2020–, i et permeti fer 600 o 700 quilòmetres d'una tirada i, a més, hi hagi una infraestructura adequada de punts de recàrrega, com podem tenir avui amb la xarxa de benzineres, no tindrà sentit que tinguis un doble sistema de motor. Perquè l'única cosa que farà el doble sistema és encarir el preu. Si l'elèctric ja és suficient, per a què el necessites el de combustió? En els propers dos o tres anys viurem una eclosió dels híbrids perquè els índexs de contaminació de les ciutats no donen més de si, però després l'elèctric s'imposarà.

No és veritat que els falti potència. Trobem cotxes que donen l'equivalent a 70 cavalls i n'hi ha que donen una potència de fins a 700 cavalls.

Tot depèn de la tecnologia que incorporis a la bateria. Nosaltres donem 90 cavalls però és un error calcular-ho en funció dels motors tradicionals. L'avantatge de l'elèctric, més que la potència, és l'elasticitat del motor. Els dièsel no rendeixen fins a les 2.000 voltes i els gasolina, per sobre de les 3000. L'elèctric rendeix des de la primera volta i, si acceleressis a fons, les rodes derraparien. La potència motor de l'elèctric de Renault és equivalent a la del motor dièsel de 110 cavalls, però no a 2.500 voltes sinó des de zero.

És veritat que per a les marques és una oportunitat però avui l'única cosa que fem és invertir. Per altra part, en qualsevol revolució hi ha adeptes i opositors. Però no hi ha cap altra manera de mirar el futur, o anem amb una mobilitat neta o haurem de prohibir l'accés motoritzat a les grans ciutats.