Petró Poroixenko compleix avui el seu primer any en la presidència d'Ucraïna després de vèncer en les eleccions celebrades el 24 de maig del 2014. Des de llavors afronta enormes dificultats i pressions internes i externes per governar un país parcialment ocupat i enfrontat militarment a la Rússia de Vladímir Putin. Un conflicte que, a més de provocar més de 6.000 morts, també dessagna les arques del país. Poroixenko intenta salvar una economia en recessió i altament endeutada amb el risc de col·lapsar-se. Sobreviu gràcies a una ajuda financera de l'FMI i la UE que la condicionen a un procés de reformes difícil d'aplicar mentre prossegueixin les disputes polítiques internes i el conflicte militar amb Rússia. I Brussel·les, temorosa de l'envit de Putin, eludeix comprometre's a favor d'una integració d'Ucraïna en la UE. El futur del país és incert.

Les pressions internes són de diversa índole. Hi ha els que desitgen una més ràpida democratització i modernització de les estructures polítiques i econòmiques del país i aposten per integrar-se a la UE. D'una banda, les resistències de les poderoses i corruptes oligarquies que continuen controlant el país des que es va independitzar de la URSS el 1991. En les eleccions legislatives d'octubre del 2014, els reformistes pro-europeistes es van imposar en les urnes, el Parlament va aprovar diversos paquets de reformes estructurals i mesures per lluitar contra la rampant corrupció, però els assoliments són insuficients i els grups oligarques continuen manejant els secrets polítics i econòmics.

Vladímir Putin va ocupar Crimea i després va intervenir a l'est d'Ucraïna, l'abril del 2014, precisament per frenar l'aposta reformista i europeista de Kíev. Aquest va reaccionar signant a Brussel·les el 27 de juny del 2014 un acord d'associació amb la UE. L'estratègia militarista de Putin, disposat a tot per evitar una futura integració d'Ucraïna en la UE i l'OTAN, va donar els seus fruits. Es va paralitzar el 25% de la producció industrial i es va disparar la despesa militar de Kíev per finançar un conflicte que costa entre 5 i 10 milions de dòlars diaris. El PIB d'Ucraïna va caure un 17,6% en solament un any i la inflació puja el 60%. El deute es va disparar des del 40,6% del PIB el 2013 al 94% a principis del 2015. La hrívnia, la divisa del país, es va desplomar un 70% enfront del dòlar. S'esgoten les reserves de divises valorades en uns 5.000 milions de dòlars. Les inversions estrangeres marxen. Les mesures d'austeritat empobreixen la població. La situació és greu. L'FMI va aprovar al març un paquet d'ajudes de 17.500 milions de dòlars per afrontar el deute.

La UE ha de donar suport polític i financer al govern de Kíev. En la cimera UE-Ucraïna del 27 d'abril es van dissipar les esperances d'una ràpida integració d'Ucraïna en la UE. I de poc va servir la recent cimera europea sobre l'Associació Oriental celebrada el 21 i 22 de maig a Riga.

La crisi financera de Grècia acapara l'atenció de la UE. Però la major partida geoestratègica a Europa es juga a Ucraïna contra Vladímir Putin. Si Ucraïna no aconsegueix desfer-se de l'asfixiant pressió russa, altres països amb vocació europea com Moldàvia i Geòrgia cauran en la mateixa sort. I la UE perdrà credibilitat i pes estratègic a Europa oriental i Àsia central en favor de Rússia.