No és només que el pastís s'hagi fet més petit, sinó que, a més, la mida de les porcions ha variat. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi sobre l'evolució de la distribució de la renda a Catalunya, l'Estat i l'eurozona que ha elaborat el Centre d'Estudis i Recerca Sindical (CERES), vinculat a CCOO. L'informe constata amb dades allò que algunes veus no s'han cansat de repetir els darrers anys, que l'ajust de l'economia ha tingut una repercussió diferent a la població en funció dels grups socials. La crisi ha impactat en l'economia espanyola provocant una reducció de l'1,2% de la renda nacional bruta entre 2007 i 2013. L'ajust es reparteix de manera desequilibrada, i són les rendes dels assalariats i les del treball autònom les que més baixen. Les primeres es redueixen un 5,9% (30.853 milions d'euros) i les altres, un 18,6% (24.900 milions) en aquests sis anys. Per la seva banda, el saldo de rendes primàries brutes del sector públic baixa de 19.914 milions, un 15,4%. En canvi, les rendes del capital han augmentat en aquest període un 23,6% (62.934 milions).

En la mateixa línia, a Catalunya, les rendes salarials han retrocedit de 7.443 milions entre 2007 i 2013, mentre que les rendes que componen l'excedent brut d'explotació han augmentat al llarg dels anys de la crisi de 5.159 milions. Així, el pes de les rendes salarials sobre el PIB ha passat del 49,3% al 46,2%, mentre que el de l'excedent brut d'explotació s'incrementa del 40% al 43,3%.

“Això no és fatalisme, sinó producte de l'aplicació de determinades polítiques de manera dogmàtica”, segons el secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego. La conseqüència, afegeix, no és altra que l'increment de la desigualtat social.

El director d'estudis de CCOO, Alfons Labrador, posa de manifest que l'evolució a l'eurozona ha estat radicalment diferent, sobretot la dels països més rics com ara Alemanya i els del nord del continent, on les rendes salarials i els béns i serveis públics han guanyat pes en el conjunt de la riquesa nacional.

Davant aquesta realitat, Gallego reclama la derogació de la reforma laboral per recompondre la negociació col·lectiva i el poder dels treballadors. Segons diu, d'aquesta manera es podrà lluitar per augmentar els salaris i crear ocupació de qualitat. També demana que es propicii un canvi en la política econòmica, amb una reforma fiscal,la promoció de la política industrial i la provisió de béns i serveis públics.