Opinió

El problema rus

L'economia russa està en recessió, i el conflicte militar a Ucraïna, seguit de sancions econòmiques, s'ha fet en el pitjor moment per a la seva economia

L'any 1990 s'inaugurà el primer McDonalds a Moscou, quan els turistes preferien restaurants com ara el Puixkin o el Bolxoi, molt més barats, per beure xampany i atipar-se de caviar. Per pocs rubles llogaves un xòfer per a tot el dia i al metro podies comprar des de condecoracions militars a vells oficials de l'Exèrcit Roig fins a mapes geològics i projectes hidràulics absurds per revertir el curs dels rius siberians. L'URSS era un món en descomposició, immens i desconegut. Hi vaig viatjar algunes vegades, amb el Transsiberià, fins a Mongòlia, i més enllà.

La població russa començava a baixar d'un màxim de cent cinquanta milions de persones i, segons les Nacions Unides, podria reduir-se a una tercera part en els propers trenta anys. La felicitat dels russos era llavors inferior a la dels nigerians o els indis, creixia l'alcoholisme i es reduïa l'esperança de vida dels homes –no tant la de les dones–. Costava de creure tot el que arribaves a veure des de la finestra del tren: l'anomenat socialisme real havia creat un món irreal.

Una dècada més tard va emergir una nova economia a Rússia, gràcies a l'exportació de gas i petroli. Rússia era coneguda com la R dels famosos BRIC –amb el Brasil, l'Índia i la Xina–, i durant la dècada prodigiosa, amb Vladímir Putin al poder, l'economia va créixer un 7% anual acumulatiu. L'orgull i l'autoestima dels russos va renéixer, i els mitjans de comunicació ens començaren a mostrar russos comprant vil·les a la costa, iots de luxe, equips de futbol. En aquest període prodigiós, les diferències socials entre els rics i els pobres van augmentar escandalosament.

Incertesa a la vista.

La crisi russa es veia a venir: els preus del gas i el petroli no podien seguir creixent indefinidament. La ràpida privatització de les grans empreses soviètiques d'un dia a l'altre no havia servit per crear una economia liberal, ni una societat més oberta, sinó una nova oligarquia.

Del juny al desembre del 2014, els preus dels combustibles fòssils van baixar un 40% aproximadament, per la caiguda de la demanda global i la nova oferta de petroli nord-americà. Els ingressos de Gazprom van caure un 86%. La meitat del pressupost de la Federació Russa són impostos de duana i taxes sobre el sector energètic, i es reduïren dràsticament. Malgrat l'actuació del Banc de Rússia, el ruble es va devaluar considerablement i es va incrementar el deute de les empreses russes pagat en dòlars o euros i el preu de les importacions, i com a conseqüència d'això la inflació ha acabat pujant per sobre del 10%.

L'economia russa està en recessió, i el conflicte militar a Ucraïna, seguit de sancions econòmiques, s'ha produït en el pitjor moment per a la seva economia, precisament.

Per descomptat, el president Putin nega que existeixi cap crisi d'especial gravetat, perquè gràcies als preus tan baixos dels combustibles fòssils aviat es reactivarà l'economia global, explica ell, i tot tornarà a la normalitat. Però, què és normal, a Rússia? Les enquestes de valors socials indiquen que la felicitat subjectiva dels russos és avui inferior a la que sentien a principis dels anys vuitanta, quan encara no imaginaven el col·lapse de l'URSS.

Així que hauríem deixar de banda tantes estadístiques i estereotips, i per mirar d'entendre una mica més les paradoxes de la normalitat russa potser hauríem de recórrer als clàssics diaris de Fiódor Dostoievski o a un dels últims llibres d'Aleksandr Soljenitsin, El problema rus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.