Tot i que el marc regulador de l'energia no és el més propici, amb una penalització clara de l'autoconsum, la minieòlica no es resigna a un paper residual en la cistella de renovables i espera la seva oportunitat en la futura planificació energètica, que ja no la relega al medi rural, sinó que la visualitza com a recurs perquè les ciutats siguin energèticament autosuficients.

Una d'aquestes iniciatives és el Pla Estratègic de l'Energia Minieòlica de Barcelona, en què aquesta tecnologia contribuiria decisivament a l'autosuficiència de la ciutat, tot depassant els només 370 megawatts/any de producció renovable, un escadusser 2,17% dels 17.000 megawatts/any del consum de la ciutat.

En l'elaboració del pla per a Barcelona hi van participar Fernando Pérez i Javier López, de l'enginyeria Navitas Paradigma, que fa anys que donen a conèixer les possibilitats de la minieòlica, amb tasca pedagògica i el disseny de projectes. En el cas barceloní, Fernando Pérez creu que l'avinentesa no es pot desaprofitar: “Tot el front litoral és ric en recurs eòlic amb les marinades, que el fan constant, i a més hi ha alçada, fins a 500 metres a Collserola, i dos deltes fluvials.” L'estratègia del pla, com explica Pérez, passa per la complementarietat amb l'energia solar fotovoltaica: “La minieòlica per nit genera, mentre que la fotovoltaica no, i totes dues comparteixen l'electrònica, es pot carregar el recurs generat en les mateixes bateries.”

Això doncs, el concepte hibridació, esdevé clau per visualitzar el somni que s'entrelluca en el pla barceloní, en què els terrats de la ciutat generessin tot el consum domèstic, uns 5.500 megawatts/any, amb la contribució inestimable d'aerogeneradors d'1,75 kW a 6 kW de potència. Les possibilitats són grans, com les que els enginyers de Navitas Paradigma han assajat al barri de la Mercè de Pedralbes, on un aerogenerador alimenta balisses per il·luminar un camí. A la ciutat, ara mateix s'escampen tot un reguitzell d'experiències, en espera del boom definitiu. S'ha de dir que, en alguns casos, una instal·lació d'aquesta mena pot arribar a generar fins a 800 kW/h per any. Així si s'és escrupolosament rigorós, segons Javier López “és fonamental fer l'estudi del recurs eòlic allà on s'instal·la, i comprovar quin nivell de seguretat cal adoptar”.

Per a Jaume Morrón, expert en energia eòlica, “és indiscutible que l'energia eòlica té molt potencial, però li manca una bona regulació, ja que ara per ara la inversió per kW és més alta que en fotovoltaica, i cal procurar que durant el període que hagi d'amortitzar la instal·lació, el cost kW/h sigui inferior al que pugui adquirir de la xarxa”. Ara els períodes d'amortització són més llargs que els de la solar, de fins a 30 anys, i amb inversions que poden arribar fins als 10.000 euros.

Morrón creu que el model més interessant seria el dels EUA, de balanç net, “on si jo instal·lo un molí al terrat, el comptador mesura què dono i trec de la xarxa, i la companyia em paga o jo li pago”. A Alemanya, hi ha crèdits tous per invertir en bateries que es connectin a xarxa i la minieòlica disposa de prima. Senblantment, Polònia i Dinamarca acaben de posar en marxa sistemes de primes per desenvolupar el mercat de la minieòlica.

És crucial per al futur de la minieòlica que es fomenti l'autoconsum i que no es penalitzi amb el peatge de suport que es va implantar amb el Reial Decret d'autoconsum. Com diu Javier López, “cal esperar que es fomenti de debò l'autoconsum, que podria suposar el gran creixement d'aquesta tecnologia, però també és cert que encara necessitaria una certa prima per a l'impuls definitiu”. Una prima que hauria de tenir més suc que la que havia gaudit en el seu moment, que era d'uns escarransits set cèntims d'euros el kW, quan en fotovoltaica era de 40 cèntims.

Però també caldria que canviés l'estratègia de la indústria. Per a Fernando Pérez, “és fonamental que baixi el preu de l'aerogenerador, la indústria hauria de fer grans sèries perquè es poguessin adquirir aerogeneradors per 1.000 euros.” I si la gran indústria europea no s'hi posa, “podem intuir que vindran grans fabricants asiàtics capaços amb producte barat.” A Espanya, on s'instal·len cada any entre 200 i 300 aerogeneradors de minieòlica, la indústria que s'hi dedica és de dimensions pime i treballa gairebé de forma artesanal.

El desenvolupament de la minieòlica també suposaria crear tot un nou jaciment de llocs de treball. Com diu Pérez, “és un jaciment de feina potent, ja que cada obra s'ha de fer, i a més dels paletes i electricistes que hi poden intervenir, també apareix la nova figura de tècnics, com ara enginyers tècnics, que poden donar el visat al projecte.”