Va ser una de les promeses clau del govern del Partit Popular al col·lectiu d'autònoms i pimes. Una llei de segona oportunitat que evités el que ha passat centenars, milers de vegades, durant els anys de crisi i que encara avui es repeteix cada dia. És a dir, que autònoms, emprenedors, i petits empresaris quedin marcats per sempre pels deutes si es veuen abocats a tancar el seu negoci.

El Consell de Ministres va aprovar el març passat el text que ara s'acaba de negociar al Congrés, però els que han de ser els seus majors beneficiaris -a banda de les persones físiques, a les qui també es dirigeix-, no acaben de confiar que la llei marqui un abans i un després. Per al secretari general de Pimec, Antoni Cañete, el text actual “tot i anar en la bona direcció perquè per fi es parla de segona oportunitat, s'ha quedat a mig camí”.

Un dels principals handicaps amb què naixerà la llei si finalment el PP fa servir la seva majoria per aprovar-la tal com està el text, és que no es preveu cap opció de quitaments en els deutes contrets amb l'administració pública. I els petits empresaris i autònoms, si acumulen deutes són sobretot amb Hisenda i la Seguretat Social. Aquesta va ser una opció que s'havia arribat a posar sobre la taula, però finalment el text del decret llei aprovat pel govern ho va descartar i d'entrada no sembla que el PP estigui obert a negociar-ho. I això a pesar que el 90% dels tancaments, expliquen des de la CTAC (Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya), es deuen als deutes amb l'administració. El problema, explica el secretari general de la CTAC, Salvador Duarte, “és que si assumeixen que l'administració podria acceptar quitaments aniria en contra dels seus objectius de sanejament dels comptes públics, i per aquí no hi volen passar”.

A més, explica Duarte, tal com està plantejada la llei “resultarà pràcticament impossible que un autònom s'aculli a un procediment concursal”. Les despeses que implicaria entrar en el sistema de mediació que es preveu -a través de notaris o registradors-, diu Duarte, “seria un sobrecost afegit a les motxilles de deute que ja carreguen aquests autònoms”.

Però, a més, el text tampoc preveu la possibilitat de dacions en pagament, un dels reclams que més havia defensat el col·lectiu de treballadors autònoms. Un exemple. Imaginem el típic cas d'algú que es queda sense feina i capitalitza l'atur per obrir un bar. Demana un petit préstec al banc per comprar una màquina de cafè i paga religiosament totes les quotes fins que arriba el moment que ha de tancar. Segons la CTAC, aquesta persona hauria de poder tornar la màquina al banc. Però això tampoc passarà. Ni s'establiran, com havia demanat la Pimec, les anomenades llistes blanques, és a dir, registres de pagadors puntuals que en un moment donat, “perquè els sobrevé un tsunami”, explica Cañete, es veuen en una situació d'insolvència.

I és que una de les obsessions del PP ha estat des de l'inici evitar que la futura llei doni empara a comportaments irresponsables o directament fraudulents, però, com apunta Duarte “es poden establir prou filtres per evitar que hi hagi un abús, com s'ha fet en altres països europeus”.

La llei preveu encara un altre punt polèmic, ja que a pesar que autònoms o petits empresaris puguin negociar amb els seus creditors, aquests podran reclamar els seus drets per cobrar en el cas que la situació econòmica del deutor millori. I és clar, què vol dir que la situació econòmica millori? “Si aquesta persona troba una feina amb un sou de mil euros ja vol dir que ha superat els problemes?”, es pregunta Duarte.

La llei hauria d'incentivar que els autònoms i petits empresaris tinguin capacitat per emprendre un altre negoci a pesar d'haver fracassat en el primer intent. És el que passa als països de cultura anglosaxona, on precisament el que es procura és que aquells empresaris tornin a ser emprenedors. Però a més a més la llei també hauria d'evitar que aquests professionals acabin arrossegats a l'economia submergida, i disposar d'algun ingrés i poder seguir vivint. “Tan sols demanem el que ja tenen les grans empreses, poder negociar quitaments, però tal com està el text la llei no servirà de res més que de cop d'efecte abans de les eleccions”, diu Duarte.