Una vegada més, constatem que ni a Madrid, ni a Brussel·les, no tenim cap representant que vetlli pels interessos de les pimes agràries. Només es mouen pels dels polítics de torn, sotmesos a acords de partit, pressions i suborns. Actuen segons les indicacions d'altres sectors econòmics, i fan servir la pagesia com a moneda de canvi en els acords entre la UE i la resta del món. I s'avenen al suborn de l'agroindústria, amb la qual molts hi tenen les seves oportunistes inversions particulars, gràcies als contactes i la informació privilegiada que mouen.

En el cas de la fruita, des de JARC denunciem que els pagesos catalans no ens mereixem aquests dirigents, ja que contínuament ens insulten moralment i ens perjudiquen econòmicament. És esperpèntic, que en el veto rus, el govern de Madrid tingui la cara dura de dir:

“El Govern considera que la UE va actuar amb diligència en establir ràpides mesures excepcionals, les quals han estat correctament utilitzades per Espanya.” Les mesures usades han estat les que al govern i a l'agroindústria els han interessat. Així, per exemple, mai no hi ha hagut voluntat política d'utilitzar la no collita: el sistema de retirada més ecològic, i que pot influir en el mercat sense ofegar els productors. Hauríem d'actuar com en els automòbils: si en un període concret el mercat no pot absorbir l'ofereix, hem de corregir la tendència i intentar produir menys (no collita), perquè obrir nous destins d'exportació no és fa de la nit al dia i els arbres no tenen botó d'off. No calen tantes reunions per arribar a aquesta norma econòmica, que té més anys que el nostre calendari.

“En fruites i hortalisses, la rapidesa de les mesures preses van tenir efecte estabilitzant el preu.” Aquesta afirmació és un insult per als pagesos. Quins preus s'han estabilitzat? Però si estàvem regalant la fruita! El preu de retirada cobria els costos de manipulació i dels envasos. Ara que estan tant de moda els índexs de la borsa, la nostra proposta és indexar els sous dels representants polítics agraris, espanyols i europeus, als nivells dels preus que es paga al productor per la fruita.

Aquesta és la hipocresia de Brussel·les i dels nostres governants. Europa vol fruita i verdura barata als lineals, i si els productors europeus no som capaços d'oferir-la ho tenim molt difícil per sobreviure, perquè el producte que ve de fora substituirà el nostre. A més, el sector de la fruita europeu està patint l'entrada de lobbies de producció, mers gestors de capitals externs a la pagesia. Des de JARC demanem investigar d'on surten els diners d'aquestes macroinversions en finques, que estan fent desaparèixer l'empresa típica europea de producció de fruita. Segurament aquestes noves empreses són, a més, les que reben més ajudes de Brussel·les.

Europa també ens vol fer creure que el partit grec Syriza és l'antisistema del continent, però al final, tots els productors de fruita ens barallarem per tractar amb els grecs i poder tornar a entrar al mercat rus. Senyors governants, aprenguin dels grecs i defensin la pagesia d'una vegada. Davant d'aquest escenari, potser el que necessitaria el sector de la fruita europeu seria tenir fructicultors de pimes dins del govern, segur que pitjor no ho faríem. De moment, a l'únic que arribem els pagesos són a unes quantes reunions anuals per fer veure que ens escolten.