Antigament les explotacions agràries passaven de pares a fills amb una certa normalitat i tradició. Amb l'arribada de la maquinària al camp als anys seixanta molts pagesos amb explotacions petites van abandonar les terres perquè no els sortia a compte treballar-hi, ja que el preu dels tractors i altres estris els suposava haver de conrear les seves terres durant molts i molts anys per poder-los pagar. Durant la democràcia, i amb l'entrada de l'Estat espanyol a la Unió Europea, les coses han canviat perquè el mercat és molt més gran, però la competència també.

Aquesta setmana hem volgut escriure un reportatge per veure si als joves els motiva ser agricultors o ramaders o si més no poder viure dels productes de la terra. La primera observació és que el professional del sector primari cada vegada té més anys. Fins al punt que una tercera part la constitueixen els treballadors de més de 65 anys. I no només això, sinó que aquesta dada va en augment d'una manera constant en les darreres tres dècades. Per altra banda, la incorporació dels joves -fins a 34 anys- segueix caient any rere any. Aquest mes de maig les dades de la Seguretat Social han registrat un lleu increment dels joves comparat amb un any enrere, però Eurostat, l'oficina europea d'estadística, diu que les dades de la Seguretat Social dibuixen una realitat esbiaixada perquè no incorporen majors de 65 anys. En aquest sentit, el sindicat Unió de Pagesos considera que la dada que reflecteix millor la realitat és el cens agrari que té en compte l'Idescat, que constata que la mitjana d'edat cada cop és més elevada i també que cada cop té més pes en el sector la forquilla que representa els de més de 65 anys. Sigui com sigui, si el 1989 hi havia uns 110.000 titulars d'explotacions agràries, dues dècades després només n'hi havia 54.600.

Ara la pregunta que cal fer és per què no es atractiu per als joves dedicar-se al camp. En primer lloc caldria dir que és una tasca dura i complexa. També hi té molt a veure el preu dels productes, que moltes vegades no compensa el cost de producció. En definitiva, si ja costa que surtin els números, els joves no hi veuen futur, i més encara amb l'alta dedicació que comporta aquesta feina. L'aposta pels productes de proximitat i de qualitat pot ajudar el jove a fer el salt.