El Tribunal Constitucional ha suspès des del 2010, a instàncies del govern espanyol, 14 lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. D'aquestes normatives, cinc corresponen a temes econòmics o fiscals: horaris comercials, prohibició del fracking, pobresa energètica, impost sobre dipòsits bancaris i taxa per a les operadores d'ADSL. Totes tenen un denominador comú: posen obligacions o limitacions a les activitats de les grans empreses dels respectius sectors en benefici dels consumidors o de les empreses petites i mitjanes.

Repassem-ho amb una mica més de deteniment. La normativa sobre horaris comercials volia posar límits a l'obertura indiscriminada en festius i al nombre d'hores setmanals que poden estar oberts els comerços. És una mesura que, entre d'altres coses, pretén evitar que les grans empreses del sector augmentin els seus avantatges competitius sobre el petit comerç de base familiar en base a maximitzar els períodes d'obertura. Les grans empreses poden fer molt més fàcilment que les petites torns horaris, contractes a temps parcial o per hores i aplicar la màxima flexibilitat horària. És més, moltes es poden permetre suportar pèrdues durant determinades hores i períodes si així aconsegueixen una mica més de quota de mercat i anar eliminant competència.

La prohibició del fracking, a banda de tota la prevenció de riscos ambientals que comporta, també posa entrebancs a les grans operadores energètiques, que són les que poden assumir les elevades inversions i els elevats riscos que tenen aquest tipus de prospeccions.

La normativa que preveia evitar que es tallés la llum, l'aigua o el gas a les famílies pobres, especialment durant els mesos d'hivern, també comportava unes obligacions per a les grans companyies subministradores per protegir els consumidors més febles i l'acumulació d'uns impagats que incidien, encara que només fos de manera molt feble, als seus folgats comptes de resultats. L'impost sobre les dipòsits bancaris a partir de determinats imports disminuïa l'atractiu d'aquest tipus de producte financer, ja molt afeblit per les polítiques de baixa retribució del diner.

Finalment, la darrera normativa suspesa pel TC pretenia que les grans operadores de telefonia, principals beneficiades de la gran oferta a la xarxa de continguts gratuïts, assumissin una taxa, que no podien repercutir en els consumidors, destinada a compensar els creadors i les indústries culturals locals, especialment afectades per aquesta gratuïtat.

Tot plegat només són exemples específics de com la política econòmica d'aquest i de tots els anteriors governs espanyols ha primat i protegit des de fa un segle, i de forma encara més intensa i descarada en els darrers 20 anys, els interessos de les grans companyies en detriment de les petites i mitjanes i dels ciutadans i consumidors.

Les polítiques de privatització dels antics monopolis públics i la voluntat de crear “grandes campeones españoles” dels governs d'Aznar i del seu ministre d'Economia Rodrigo Rato, han accentuat la tradicional imbricació del poder polític amb el poder econòmic espanyol, la manifestació més gràfica del qual són les anomenades portes giratòries.

Catalunya té avui l'oportunitat, entre moltes altres coses, de defensar els interessos de les empreses petites i mitjanes i dels consumidors davant les grans empreses protegides pel poder polític espanyol.