El passat 5 d'octubre es va signar el Tractat d'Associació Transpacífic (TPP, Trans-Pacific Pact) amb la signatura de dotze estats membres inicials: Estats Units, Canadà, Mèxic, Perú, Xile, Nova Zelanda, Austràlia, Singapur, Malàisia, Brunei, Vietnam i Japó. Les exportacions d'aquestes dotze economies representen el 22,30% de les exportacions mundials de béns i un 25,7% de les exportacions de serveis a escala global. El TPP va més enllà d'un simple tractat comercial. Elimina aranzels i barreres de comerç a les inversions en béns i serveis, però també regula la propietat intel·lectual i inclou normes laborals i mediambientals.

La regió Àsia-Pacífic és avui dia la part més dinàmica del globus. Els països asiàtics són els que sembla que més es beneficiaran del pacte. El TPP serà d'especial importància per als països amb majors mesures de protecció comercial, com és el cas de Japó. Malàisia i Vietnam han aconseguit negociar un període de temps més extens per als ajustos a realitzar i una clàusula d'excepció per a diversos temes sensibles. El Tractat d'Associació Transpacífic és, a partir d'ara, el major pacte comercial aconseguit fins al moment, i obre canvis en la geopolítica i el comerç mundials. El TPP suposa un contrapès davant l'economia xinesa, en ajuntar els seus interessos economies de tots dos costats del Pacífic. L'aprovació del TPP impulsat pel president nord-americà, Barack Obama, envia un missatge que, malgrat tots els seus problemes polítics, Estats Units serà un participant actiu en el procés de negociar com avançarà la globalització.

En el cas de la indústria de l'automòbil, Japó ha aconseguit un avanç en la supressió d'aranzels als seus cotxes, fet destacable per a la indústria nipona en plena crisi de Volkswagen, la marca que va arrabassar a Toyota el lideratge mundial fa uns anys. EUA ha fet concessions convençut que calia crear una aliança per frenar l'expansió de Xina i sobretot fer-la a la seva pròpia casa, en l'àrea del Pacífic, un mercat de 800 milions de persones que dins de cinc anys acapararà el 42% del consum de tota la classe mitjana del planeta.

Un altre punt destacable de l'acord ho constitueix la durada de la protecció per a les patents de medicaments biotecnològics. Malgrat la insistència d'EUA perquè fos de 12 anys, la pressió d'Austràlia i Nova Zelanda i els països emergents la va reduir a cinc anys.

En el cas dels productes agrícoles és on diversos països han mostrat major resistència a cedir en els seus sistemes de subvenció i ajuda. Destaca Japó, que va limitar tant com va poder les ja restringides importacions d'arròs, o Canadà, que va anunciar subvencions milionàries als seus productors d'aliments per pal·liar els efectes del lliure comerç.

La signatura del TTP potser servirà d'esperó perquè la Unió Europea i també els Estats Units apropin posicions perquè el pacte final no sigui un mer acord aranzelari, insuficient per homologar estàndards tècnics i condicions de contractació públiques entre ambdues potències, i es desenvolupin acords que permetin de debò mantenir el paper en el terreny internacional de l'economia europea.