Opinió

Feina per fer

Estem canviant realment el model productiu, per fer servir l'expressió tan repetida, que malgrat el seu desgast continua essent un repte cabdal?

A finals de setembre el Banc d'Espanya va publicar una revisió de les seves previsions, igual que va fer l'FMI a principis d'octubre. Ambdós organismes han coincidit en dos aspectes importants. El primer, en un creixement per a aquest any 2015 d'un 3,1%, una xifra notable tant pel que fa a les comparacions amb 2014 i anteriors com també a escala internacional. Feia temps que el creixement del PIB a Espanya no igualava la mitjana mundial. Però l'altra notable coincidència era a preveure un dinamisme més baix per al pròxim 2016. El Banc d'Espanya parla d'un 2,7% i l'FMI ho rebaixa al 2,5%, una xifra més d'un punt per sota de la mitjana prevista a escala global.

Aquesta pronosticada reversió és un toc d'atenció respecte a la solidesa i sostenibilitat de la recuperació que necessitem. Estem canviant realment el model productiu, per fer servir l'expressió tan repetida, que malgrat el seu desgast continua essent un repte cabdal? Serem capaços de traduir la dinàmica de variacions del PIB en millora de l'ocupació, en volum i qualitat? Aquestes són les preguntes que cal respondre per avaluar si estem anant cap a un dinamisme sostenible econòmicament i socialment inclusiu.

Segons l'anàlisi del Banc d'Espanya el gruix del retrocés previst per 2016 seria del consum privat, com si en 2015 s'hagués produït un rebot després de bastants anys de contenció però que no es pugués comptar a fer-lo permanent. Un altre aspecte preocupant de les dades oficials és que es mantindrien el 2016 les aportacions negatives (-0,3%) del sector exterior al creixement del PIB, com ja ha succeït al 2014 i 2015. Això és un símptoma especialment preocupant ja que després del moviment pendular que va tenir aquesta aportació del sector exterior –passant de molt negativa en l'eufòria precrisi o constituir la més important nota positiva durant la crisi– seria desitjable assolir un mix de contribucions raonablement positives tant de la demanda interna com de l'externa com a un indicador assenyat de solidesa en les pautes de creixement.

Dos aspectes més mereixen atenció. D'una banda, la necessària normalització de les condicions d'accés al crèdit –en volum i cost–, especialment de les mitjanes i petites empreses. Han estat les principals víctimes tant del tancament de l'aixeta del crèdit com de la fragmentació financera que ha fet que els països del sud de la zona euro tinguéssim pitjors condicions de finançament, malgrat ser les que més suport necessitàvem per assumir seriosament els reptes de les modernitzacions del teixit productiu. Algunes dades oficials parlen d'una certa millora que sovint costa de trobar als fets. Cal anar més lluny en el suport a aquest actiu essencial del país que és el potencial del nostre teixit de pimes. L'altre gran repte pendent és l'ocupació. Les previsions de l'FMI ubiquen una dècima per sota del 20% l'atur en 2016. Una reducció que cal no menystenir però que fa sorgir la pregunta de com han canviat les perspectives perquè ens conforméssim amb aquesta dada com a compatible amb una recuperació mínimament sòlida. Probablement cal ser força més exigents pel que fa a la feina que ens queda per fer!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.