Opinió

Com funciona la transferència de tecnologia?

Convindria que des de l'administració es trobessin les vies per donar estabilitat laboral a les persones que tenen i generen el coneixement

La transferència de coneixement i de tecnologia de la universitat a l'empresa, cada cop més aclamada, es pot fer creant empreses spin-off de base tecnològica a partir del coneixement generat a la universitat, generant patents i venent-les a companyies interessades, o venent temps de les persones que tenen coneixement a les empreses que volen innovar. Mentre que les dues primeres es creen a partir de coneixement finançat amb fons de la universitat (professors de plantilla o becaris de recerca) o públics (beques o projectes), la tercera es genera amb fons privats. Per tant, les dues primeres generen coneixement que pertany a la universitat i en la tercera el coneixement pertany per contracte majoritàriament a l'empresa que paga la recerca. Les dues primeres generen coneixement que es publica (articles científics i patents) i que té les seves vies de reconeixement.

La tercera via, on una empresa contracta la universitat per generar coneixement, normalment duu a no obtenir publicacions i, per tant, és secret empresarial. És molt difícil que aquest tipus de coneixement generi articles científics i, conseqüentment, reconeixement pels investigadors. No obstant això, igual que les altres vies de transferència, aquest tipus de relació genera un conjunt de beneficis per a la universitat. Primer, el know-how que adquireixen els professors o les persones contractades, i que passa a engruixir el múscul de la universitat. Segon, la relació amb l'empresa, que si està satisfeta amb el treball fet tindrà continuïtat. Tercer, el currículum pel grup de recerca, que generarà confiança en l'entorn i permetrà obtenir col·laboracions amb d'altres empreses. Finalment, els ingressos que la universitat rebrà per aquesta activitat.

Dels beneficis esmentats ressalten diferents aspectes. Hi ha persones contractades que adquireixen coneixement mitjançant els projectes i aquest passa a ser part de la vàlua i potencial de la universitat. Si aquestes persones no obtenen nous contractes acabaran marxant (a l'estranger habitualment) i el seu know-how es perdrà per sempre, i no necessàriament en benefici de cap empresa del país on s'ha invertit per formar-les. Ho han viscut, durant la crisi, molts grups de recerca que, amb la baixada de contractes, s'han descapitalitzat de coneixement, cosa traumàtica per al país.

Convindria que des de l'administració es trobessin les vies per donar estabilitat laboral a les persones que tenen i generen el coneixement, perquè ens dóna molta força a la universitat i és l'única vàlua permanent per al futur. També convindria millorar el reconeixement dels investigadors que treballen en projectes d'alt valor afegit i que ho tenen difícil per publicar articles científics. Finalment, caldria conscienciar moltes universitats i administracions públiques dels grans beneficis que aquesta activitat reporta.

La transferència de tecnologia hauria de ser molt més valorada socialment, per tal que els investigadors se sentin atrets a fer projectes ambiciosos amb empreses sobre reptes científics i tecnològics significatius, molt apreciats a països capdavanters. A la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) els investigadors treballem molt a prop de les empreses fent que el teixit industrial creixi de forma continuada i està donant molt bons resultats.

(*) Signen l'article 19 directors més de centres que formen part del centre tecnològic CIT UPC



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.