Opinió

Guerra de tractats de comerç internacional

Les pimes catalanes, moltes amb un creixent potencial exportador, també podran beneficiar-se de l'eliminació de les barreres

L'Acord Transpacífic (TPP) aconseguit el 5 d'octubre entre EUA, Japó i 10 països més d'Àsia-Pacífic afegeix pressió als negociadors de l'Acord Transatlàntic entre EUA i la UE (TTIP). Estan en joc factors geoestratègics i comercials de gran importància. El centre de gravetat econòmic mundial es va assentant en el Pacífic en detriment de l'Atlàntic. Un procés impulsat pels grans mercats de Xina, Índia i altres economies emergents asiàtiques.

El TPP, que podria estar vigent el 2016, afecta les empreses europees. També Catalunya, que té als EUA un important i estratègic soci comercial i inversor. Preocupa que els fluxos de les empreses nord-americanes cap al nostre país puguin veure's limitats per un possible efecte de desviació del comerç entre o cap a altres països del TPP. Mentrestant, el TTIP, que va celebrar fa dues setmanes la seva 11a ronda de negociacions a Miami, afronta massa obstacles.

Els efectes del TTIP a mitjà i llarg termini seran globalment positius perquè incrementaran els fluxos comercials i inversors EUA-UE. Crearà una gran àrea econòmica lliure d'aranzels i de barreres no aranzelàries que afavorirà el comerç manufacturer i agrícola i harmonitzarà la regulació sobre inversions i comerç de serveis. Però, a curt termini, l'impacte no estarà exempt de costos que variaran en funció dels països, els diversos sectors i les empreses afectats. S'explica que el TTIP provoqui resistències o escepticisme en una opinió pública europea que crítica la falta de transparència sobre el curs de les negociacions. Un debat al que se suma factors polítics i ideològics. El 2 d'octubre l'Ajuntament de Barcelona va declarar la capital catalana ciutat contrària al TTIP. I la UE segueix sumida en una profunda crisi de lideratge polític i de cohesió social per superar-la.

Els opositors esgrimeixen que el TTIP afavorirà les grans empreses. Però les pimes catalanes, moltes amb un creixent potencial exportador, també podran beneficiar-se de l'eliminació de les barreres, sobretot les no aranzelàries, que avui dificulten el seu accés al gran mercat nord-americà. Les pateix el sector agroalimentari. També altres sectors com el químic i tèxtil afronten barreres tècniques relacionades amb els estàndards i les certificacions. El TTIP obre a les empreses exportadores una gran oportunitat en l'actual context de globalització.

Mentre el TIPP es demora, EUA, Japó i altres economies avançades del Pacífic Rim pretenen que el TPP fixi les normes i estàndards aplicables en els àmbits del medi ambient, laborals, sanitat, protecció de la propietat industrial i intel·lectual, etcètera. Un marc més exigent i transparent que el que practica Xina, la segona economia mundial i el primer soci comercial de més de 125 països emergents i en vies de desenvolupament de tots els continents. EUA pressiona Xina a acomodar-se a uns estàndards de comerç i inversió més rigorosos. Però que ho són menys que els que regeixen a la UE.

La UE debat en les negociacions del TTIP, encara que tal vegada tarda, sobre quins han de ser les normes que han de regular el comerç mundial de les pròximes dècades del segle XXI.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.