Els preus que els bancs imposen als serveis que ofereixen als seus clients són un clàssic en la història dels estira-i-arronses entre entitat bancària i consumidor. Si d'una banda l'entitat que s'encarrega de la intermediació financera, el banc, al·lega que per implantar un servei cal invertir en recursos humans i tecnologia, i això s'ha de pagar; de l'altra, l'usuari de banca contesta que hi ha massa comissions camuflades i injustificades que responen a un excessiu afany recaptatori.

Certament, des de fa anys el sistema financer espanyol té fama a Europa de fer créixer any rere any, a bon ritme, les comissions, el nombre de les figures i l'import. El que antany era només una forma oportunista de complementar els ingressos purament bancaris, ara és cabdal: estem en un entorn de tipus d'interès baixos, que no se sap fins quan pot durar, que provoca que els ingressos per comissions tinguin un imprevist protagonisme per mantenir el marge financer, ara tan malmès amb el poc joc que dóna l'actiu, i arranjar així els balanços dels bancs.

Una estratègia que pot dur en determinats casos a abusos que cal denunciar, perquè l'usuari de banca no sigui penalitzat, no pagui doble per un mateix servei financer, com passa amb figures com ara les comissions per descobert, per devolució d'efectes de paper o les reclamacions per posicions deutores. La realitat sempre és més complexa del que aparenta, i malgrat que en el conjunt creixen les comissions, alguns bancs han invertit el concepte, i ofereixen comptes amb el reclam de no cobrar comissions, que substitueixen per una remuneració al client. Una altra paradoxa és que les comissions sobrevisquin en temps en què s'imposa la banca per internet, amb la qual els bancs s'han estalviat molts llocs de treball durant els darrers anys.

En els anys a venir, les entitats hauran d'entendre que és un joc perillós bombardejar el client amb més preus, cosa que difícilment casa amb la pretensió, anunciada darrerament per moltes entitats, d'anar a cercar un client fidel amb el qual es vol tenir una relació llarga i profunda, amb l'oferta de tota mena de productes financers. Difícilment es pot ser fidel amb qui sorprèn amb imprevistos nous preus del servei financer.