És exactament això. Surt de la indignació però també del desig d'explicar l'economia des d'un punt de vista diferent del de la praxi mal feta. Com a economista veig males pràctiques que s'amaguen a la gent i es produeix una asimetria entre el que l'empresa, el banc o el govern sap i el que sap el ciutadà, una asimetria que cada cop és més gran. He trobat oportú donar al gran públic eines per reduir-la.

De vegades sí. Quan hi ha interessos econòmics o de poder es dóna manipulació. Les males praxis han anat a més, a poc a poc. S'han perdut valors ètics en l'economia. Les dades econòmiques mateix, no dic que estiguin falsejades, però es treu la dada que interessa en el moment que interessa. És a dir, hi ha una intencionalitat molt forta i, sobretot, avantatgisme.

Perquè l'ona expansiva és més gran. Quan una pime manipula l'impacte és més petit que no quan ho fa una administració pública o un banc. Però a més, en el cas dels governs, és que estem parlant de poders públics que es deuen a la ciutadania i els casos de manipulació són més sagnants.

Miri la corrupció.

Sí és clar, aquí sóc bastant dràstic i provocador però és que el nivell de corrupció a què hem arribat és tan bèstia... i això només el que veiem, no sabem el que no veiem, per tant és lògic parlar de malversació.

Jo me'ls crec, a tots dos, això no treu que quan els partits governen amb una certa majoria després es corrompen. En tot cas el desig de regeneració està en la gent. El fet que surti un partit nou per la dreta i un altre per l'esquerra no és gratuït. Respon a aquesta necessitat i al fet que la gent veu que moltes de les seves reivindicacions no s'assoleixen.

Fenòmens com el big data per al màrqueting estan fent que l'asimetria d'informació agafi proporcions brutals. Perquè no només les marques tenen més informació dels consumidors sinó que nosaltres no sabem què tenen de nosaltres. Això reclama ja unes dosis d'ètica i bones pràctiques enormes, un codi de conducta impecable, de molta regulació i d'uns drets ciutadans que certes dades privades puguin ser, en un moment donat, eliminades. De la mateixa manera que hi ha un jurament hipocràtic a la medicina, hi hauria d'haver una mena de ‘jurament aristotèlic' a l'economia.

Ni de bon tros defenso el frau, però reivindico el dret a la intimitat financera. Quan la set de recursos per part de l'administració és insaciable, és millor que no se sàpiga quant tens.

Crec en la distribució de les rendes i en la solidaritat com a base general d'un país. I estic a favor dels impostos per obtenir recursos públics amb els quals finançar la sanitat i l'educació, que és el millor que tenim en aquest país. Ara bé, el que passa quan se superen alguns límits és que l'eina es desvirtua. Sóc partidari de disminuir al màxim el pes de les administracions i alliberar recursos als privats, en aquest sentit, em considero una persona liberal. La pressió fiscal mitjana a Espanya és del 36,5% segons l'OCDE, però jo demostro que per a una renda mitjana-alta pot vorejar el 70% tenint en compte tots els impostos que es paguen amb el que consumim. Tot i així l'Estat no en té prou i s'ha d'endeutar. Ens estem carregant la classe mitjana, que és la base de l'estabilitat d'un país, les classes baixes estan sota mínims i no poden suportar cap impost més, mentre que els molt rics poden escapar del fisc. A partir d'aquí refer l'economia és molt difícil. Jo crec molt en el fet que la distribució es faci no amb l'impost sinó amb l'aplicació posterior del recaptat.

Expliquen, en part, l'economia i només una part de l'economia. El PIB pren la producció com a índex de riquesa, però la riquesa d'un país és molt més: fer molts cotxes és molta producció però també més contaminació i malalties derivades, però això no computa. Hem de replantejar-nos què mesurem.

És política, però també respon a una visió humanista de l'economia, que no és només producció de béns i serveis, l'ésser humà és molt més. Per això insisteixo que l'economia està molt deshumanitzada, sobretot perquè no incorpora molts elements de la dimensió humana que ara sabem que són importants per a la sostenibilitat del medi ambient i la nostra supervivència.

És el súmmum perquè del que no coneixem només s'han posat les il·legals. Per això són indicadors tendencials. Per saber com va l'economia és millor una conversa de bar. Al final, la idea és que donem una importància excessiva a la dada. La meva impressió és que hi ha una certa banalització o un reduccionisme de la xifra i de l'estadística.

Sí, penso que sí. Que els bons metges han preservat aquesta dimensió humanista mentre que l'economia i l'empresa no.

Però és cert, és el més gran del món. L'any en què la crisi era més intensa es van crear un 10% més d'empreses que l'any de màxima esplendor, per què? Doncs perquè se n'havien carregat quatre vegades més. No sabrem quantes d'aquelles dissolucions d'empreses eren reals o forçades per fer-ne una altra. No pot ser.

Segurament hi ha un buit legal, falten sancions exemplars, però per mi és sobretot un dèficit d'ètica.