El sector de la construcció ha estat un dels més colpejats per la crisi econòmica, ha passat de les grans inversions al no-res. A l'època daurada la inversió privada i la pública eren molt altes, el crèdit fluïa sense restriccions, les compravendes es feien com xurros, les inversions públiques en infraestructures de totes les administracions eren elevades i no es mirava prim. De cop i volta les entitats financeres no van donar més crèdit i van deixar de finançar obra pública, i a més van demanar que se'ls retornés amb poc marge de renegociació, amb el resultat de milers d'empreses tancades i milions de persones a l'atur. Les conseqüències han estat fallides, impagaments, desnonaments i una crisi que ha comportat pobresa i precarietat laboral.

Segons dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya en la darrera dècada la sinistrat laboral al sector de la construcció s'ha anat reduint. Dels 31.707 accidents de l'any 2004, dels quals 47 van ser mortals, s'ha passat als 7.371 accidents comptabilitzats fins l'agost del 2015, dels quals 8 van ser mortals. Estem parlant d'una reducció del 77% en l'accidentalitat i d'un 83% en els mortals. Són unes dades molt significatives, però també fàcils d'associar a la disminució de treballadors a conseqüència de la davallada de la producció, malgrat que els índexs d'incidència d'accidents del sector també ha seguit una tendència a la baixa.

Els índexs d'incidència (número d'accidents per cada 100.000 treballadors afiliats a la Seguretat Social) són el mètode més fiable per conèixer-ne l'evolució, ja que eliminen l'efecte distorsionant que les diferències en el nombre d'ocupats en cada període tenen sobre la interpretació de les dades de sinistralitat laboral. Així tenim que l'índex a l'any 2004 era 13.5 i a l'agost d'enguany és de 6.6,la qual cosa representa una disminució del 51%, fet que demostra que els esforços esmerçats en prevenció van donant fruits. Pel que fa al d'incidència dels accidents mortals, que també ha baixat, hem passat de 20 el 2004, a 7,19 el 2015.

Aquestes xifres, que és evident que indiquen una millora, quan es comparen entre el conjunt dels sectors econòmics, mostren que tot i que en el número global d'accidents la construcció representa només un 9% i el d'accidents mortals un 10%, l'índex d'incidència està molt per sobre de la resta dels sectors econòmics. Les dades ens diuen que en l'agricultura hi ha hagut 4.373 accidents i un índex d'incidència d'accidents mortals del 4,69, a la indústria 4.452 i 4,70, a la construcció 6.621 i 7,19, i al sector serveis 2.700 i 2,33. La conclusió és que la sinistralitat en la construcció si bé s'ha reduït molt, continua sent molt alta.

Des que l'any 1995 es va aprovar la llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals s'han destinat un munt de recursos per implementar la cultura preventiva. Segurament alguns han estat inútils, o no s'han aprofitat bé o no han arribat de la forma adient als diversos col·lectius però d'altres han anat fent camí, ho demostra la reducció dels accidents.

No hem d'oblidar que en el darrer any a Catalunya s'han produït mes de 80.000 accidents, uns 220 cada dia, i per tant la tasca dels professionals, entre ells els enginyers tècnics industrials, ha de continuar vigilant, formant, conscienciant els treballadors i directius que el que compta és prevenir, per tal d'assolir l'objectiu final de zero accidents.