Gran angular

Els promotors privats veuen difícil un repunt de l'HPO

Els operadors denuncien la falta de sòl i diuen que la desaparició de les ajudes ho fan molt difícil

Sense ajudes públiques serà molt difícil que surtin els números
Algunes cooperatives estan inactives a l'espera d'un canvi

Les dades parlen per si soles. En els primers sis mesos de l'any es van iniciar a Catalunya -sumant promocions públiques i privades- 429 pisos en règim de protecció oficial. Són dades de l'Associació de Promotors, l'APCE, que preveu per al conjunt de l'any un total de 600 pisos protegits. Cert és que l'aturada en els visats per a noves promocions no s'ha limitat a l'HPO. Els anys de crisi també han deixat per terra l'obra nova lliure, amb el mínim històric registrat el 2013, amb un total de 3.036 habitatges al conjunt de Catalunya. Tants com els que es feien en una sola setmana l'any 2006. El 2014, però, es va iniciar una molt tímida recuperació que es consolida enguany en paral·lel amb la millora de la situació econòmica.

Però no hi ha repunt en l'habitatge social. Les previsions per a aquest any no són bones i el sector no espera que aquest segment pugui aixecar el cap en un termini curt de temps. Això és així perquè la promoció d'HPO no només ha hagut de fer front al context de crisi, que ja per si sol ha estat prou dur, sinó que a més ha hagut de veure com el marc jurídic canviava i desapareixien els ajuts destinats tant al promotor com al comprador. I això sense comptar que en algunes zones secundàries el preu d'un pis lliure ha quedat per sota dels preus que marquen els mòduls d'HPO.

Fer habitatges socials ja és un negoci complicat, i amb una rendibilitat molt baixa però sense ajudes, explica el president de l'APCE, Lluís Marsà, “deixa de ser un negoci rendible”.

A la falta d'ajudes s'hi afegeix la restricció quasi absoluta en l'accés al crèdit. Immobiliari i protegit és una combinació quasi maleïda per als bancs. “El nostre és un negoci intensiu en capital, i sense aquest crèdit es fa molt difícil”, explica el conseller delegat i soci fundador de Visoren, Ramon Ruiz. La firma catalana està especialitzada en la promoció d'habitatge social en règim de lloguer. Disposa de 1.400 pisos en el conjunt de l'Estat, dels quals més de 900 són a Catalunya. L'empresa, explica Ruiz, afronta una situació paradoxal, “perquè la nostra demanda és més alta ara que fa set anys”.

Amb una situació financera sanejada Visoren, afegeix Ruiz, “podria assumir nous projectes, però el marc jurídic i econòmic no ens acompanya”. Amb tot, el responsable de Visoren es mostra optimista “perquè la demanda hi és”, i confia en un canvi per part de les administracions que permeti un finançament especial per a l'habitatge protegit, “perquè així és com funciona a gairebé tot Europa”. A més, Ruiz assumeix que el sector haurà d'obrir-se a la recerca de socis institucionals que permetin assumir el canvi de panorama: “Si hem de passar d'un negoci en què el retorn de la inversió passa de 9 o 12 anys a 15 o 20 ens haurem de buscar la vida amb nous socis.”

Els qui han notat també en primera persona i amb força la caiguda de l'activitat són les cooperatives d'habitatges. La presidenta de la federació que les aplega, Eva Martínez, explica que aquests anys de descens brutal de l'activitat ha afectat especialment aquestes entitats: “Ens hem fet més petits i algunes cooperatives han quedat inactives a l'espera que la situació canviï.” Per Martínez, a banda de l'impacte de la desaparició de les ajudes, el sector pateix ara per la manca de sòl disponible en zones de demanda. “I les reserves que hi ha en llocs on sí que hi ha demanda, com ara Barcelona, no es posen a disposició d'habitatge protegit”, es queixa. Una situació que per Martínez, igual com destaca Ruiz, resulta paradoxal en un moment en què la demanda per aquest habitatge va en augment. “Hi ha una bossa de població molt gran que té sous baixos i que no pot assumir preus lliures però que tampoc està en situació d'emergència, que és on se centra l'acció de l'administració, i correm el perill de deixar desatesa tota aquesta demanda”, explica la presidenta de la Federació de Cooperatives d'Habitatge.

Des de l'APCE es destaca, a més, que la ILP d'habitatge i protecció davant la pobresa energètica aprovada recentment al Parlament no ajudarà a incrementar els incentius entre els promotors privats. Pel seu president, la llei podrà solucionar “alguna cosa” a curt termini però “a llarg termini pot tenir l'efecte pervers d'expulsar els inversors del segment del lloguer, o que només resulti atractiu fer promocions per a rendes altes davant el risc de no poder expulsar
llogaters que no paguen”. Marsà creu que és difícil preveure com evolucionarà l'HPO, però “sense ajudes serà difícil que surtin els números”, assegura. Fet que, segons ell, ens seguirà mantenint allunyats d'Europa. “Aquí en 40 anys de democràcia no hem estat capaços de generar un parc públic de lloguer.”

síndic de greuges

Demana un registre únic

El síndic de greuges, Rafael Ribó, demanava aquesta setmana la creació d'un registre únic de pisos protegits a Catalunya com una de les mesures clau per millorar la gestió del parc públic d'habitatges.

A més, el síndic de greuges demanava que s'incrementés el parc d'habitatge de lloguer social, amb acords amb els grans tenidors, i exigia en aquest sentit una aportació de la Sareb més alta, de fins al 30% dels seus pisos. Ribó va situar en uns 200.000 pisos les necessitats d'habitatge social a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.