Opinió

L'Argentina haurà d'obrir-se a l'exterior

L'economia, a diferència d'altres països sud-americans com ara Xile, el Perú i Colòmbia, no acaba d'obrir-se i apostar per la globalització

Els argentins van decidir el 22 de novembre tancar l'etapa kirchnerista (2003-2015) en la qual van persistir els problemes polítics i econòmics, inclosos els casos de corrupció, que van acabar amb la confiança dels ciutadans en les seves institucions. Daniel Scoli, amb el suport de Cristina Kirchner, no va ser un candidat suficientment creïble per a la majoria de votants, que van acabar donant suport a Maurici Macro, alcalde de Buenos Aires. El futur president va liderar Canviem, una coalició que va proposar unes graduals i genèriques reformes econòmiques i socials, si bé no va precisar el què ni com pretén desenvolupar-les. Però, arribarà un veritable canvi a l'Argentina?

L'Argentina té una població educada, la dimensió territorial i els grans recursos naturals per ser una gran potència econòmica. És la segona economia sud-americana i membre de ple dret del G-20. Però està mal governada per unes elits polítiques i econòmiques que malbaraten les grans potencialitats del país. El peronisme populista va impulsar un model de desenvolupament proteccionista que va frenar la competitivitat i l'eficiència dels sectors econòmics i socials, acostumats a les subvencions i les ajudes estatals. Un sistema que va retroalimentar el clientelisme polític, social i sindical que interfereix el bon funcionament institucional. Les crisis financeres van deixar de ser merament cícliques per ser estructurals. Falta més confiança en el futur del país. Cristina Kirchner va superar l'última crisi econòmica. La va ajudar la pujada dels preus dels recursos energètics i alimentaris provocada per la gran demanda asiàtica. Però no va realitzar en temps de bonança les reformes estructurals pendents. I quan els preus i les exportacions van caure el 2014 a causa del descens de la demanda mundial i xinesa en particular, els problemes de fons van rebrotar. No la va ajudar que el Brasil, el seu veí i primer soci comercial, també quedés sumit en una recessió econòmica.

Mauricio Macri rep una complexa herència. Les urgències acuiten. Segons el FMI, l'economia creixerà solament un 0,4% el 2015 i podria caure en una altra recessió el 2016. La inflació real supera el 25% anual. Els argentins no confien en un pes sobrevalorat i continuen comprant dòlars al mercat informal. El canvi oficial és 9,6 pesos per un dòlar però als carrers es canvia per 15 pesos. Les subvencions oficials continuen minant uns pressupostos cada vegada més deficitaris. La desconfiança va provocar una fugida de capitals. I mentre les empreses argentines tenen difícil finançar-se als mercats internacionals, les reserves de divises es fonen.

L'Argentina precisa recuperar la confiança dels mercats de capitals per tornar a atreure les empreses estrangeres, avui poc inclinades a invertir en un país proteccionista, altament endeutat i poc transparent. Les promeses inversions xineses en els sectors energètics no són suficients. El país ocupa el 121è lloc entre 189 estats. L'economia, a diferència d'altres països sud-americans com ara Xile, el Perú i Colòmbia, no acaba d'obrir-se i apostar per la globalització.

Mauricio Macri, que no disposarà de majoria al Congrés, afrontarà resistències internes si retalla les subvencions i devalua el peso. Però és urgent corregir unes rigideses polítiques i econòmiques i també un marc sociològic que dificulten un veritable “canvi” a l'Argentina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.