Els catalans suporten un saldo fiscal negatiu de 13.256 milions
La renda disponible de les famílies madrilenyes, catalanes i balears és la que presenta més desequilibri
Descomptades les cotitzacions i els impostos, la renda es queda al 90,4%
Al Gironès els salaris són el 87% de la renda i a la Terra Alta, el 45%
La diferència entre la renda primària de les famílies catalanes –allò que ingressen abans que entri la maquinària redistributiva de l'administració- i la renda familiar disponible bruta (RFDB) -allò que finalment tenen a la butxaca per poder gastar o estalviar- deixa una xifra de -13.256 milions d'euros. Es tracta d'un acostament parcial al fenomen del saldo fiscal negatiu de Catalunya, ja que no preveu per exemple els impostos indirectes, però és prou revelador de la dimensió del problema. El càlcul, el recull el Departament d'Economia i Coneixement a la darrera Nota de Conjuntura, publicada a l'octubre a partir de dades de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), que ha fet una actualització de la informació a partir de l'any 2010.
S'estima que el 2012 les famílies catalanes van ingressar uns 137.833 milions d'euros. La font principal és el cobrament de salaris (uns 96.000 milions), seguida de l'excedent brut d'explotació (34.330 milions), que aglutina altres rendes, com ara la dels autònoms i professionals, les agràries i els beneficis. Per últim, les rendes de la propietat van representar aquell any uns 7.580 milions més. Tot això és el que es coneix com a rendes primàries. Per arribar a la RFDB cal tenir en compte altres ingressos com ara les prestacions socials (pensions, atur, etc.), que el 2012 van suposar uns recursos de 32.821 milions. Per contra, cal restar els impostos (17.065 milions) i les cotitzacions socials (27.590 milions). La suma i resta d'aquestes quantitats i altres de partides més petites dóna com a resultat uns 124.577 milions, -13.256 milions
de menys que el punt de partida, o, dit d'una altra manera, un 90,4% de les rendes primàries.
Aquest desequilibri de gairebé deu punts és equivalent al que té les Balears, i només és superat per l'atribuït a la Comunitat de Madrid, amb un diferencial de 15,7 punts -la RFDB equival al 84,3% de les rendes primàries-. Per contra, Andalusia gairebé fa les paus, mentre que Extremadura, amb un 101,7%, i el Principat d'Astúries, amb un 103,9%, tenen un saldo clarament favorable.
Comarques.
En termes relatius, els components de la renda varien enormement. Així, per exemple, el Gironès destaca com la comarca on la remuneració dels assalariats té un pes superior, d'un 86,6%; en canvi, l'excedent brut d'explotació (les rendes dels professionals i els autònoms, i els beneficis, bàsicament) representa el 25,7%, el percentatge més petit de totes les comarques. La suma és superior a 100% perquè hi ha components de la renda (les cotitzacions socials i els impostos) que resten. En general, les comarques més urbanes (Barcelonès, Baix Llobregat, Tarragonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental) responen a aquest mateix patró. També a la Val d'Aran, on es dóna la particularitat que els recursos procedents de prestacions socials són els més baixos de Catalunya. El Berguedà, per contra, és l'àmbit on aquest component té més pes.
Molt diferents són les circumstàncies de la renda a la Terra Alta. Allà els salaris només representen el 45,4% del total, mentre que l'excedent brut d'explotació significa el 51,6%. És, per tant, la principal font de recursos de la comarca. També és un dels territoris on les prestacions socials pesen més en la formació de la RFDB, un 33,5%. La Terra Alta també té una altra particularitat: és allà on els impostos que es paguen tenen una participació més petita en el conjunt, només el -7,1%. Cal pensar que al Barcelonès és on pesen més, suposen el -16,5%.
Respecte al component de les cotitzacions socials, és una de les partides amb
menys diferències: oscil·la entre el -19,7% de la Cerdanya i el -24,1% del Segrià.