Gran angular

Catalunya pesca turistes xinesos en el WeChat

La xarxa social té 570 milions d'usuaris, entre ells bona part dels que poden viatjar

Online, online, online”, repetia amb voluntat emfatitzadora el director regional per Àsia-Pacífic de l'Organització Mundial del Turisme (OMT), Xu Jing, en el congrés internacional sobre turisme asiàtic celebrat aquesta setmana a Barcelona i organitzat per Casa Àsia.

Amb un alt nivell de despesa, conducta gens conflictiva, motivacions culturals i usos antiestacionals, el turista xinès, japonès, coreà i indi és molt atractiu per a les destinacions europees que tracten de captar la seva atenció. “Venir a Europa és un somni per a ells”, explicava Eduardo Santander, director executiu de l'European Travel Commission.

En aquest context, les paraules de Xu Jing cobren tot el seu sentit, perquè per pescar el turista asiàtic cal anar a la xarxa. Antonio Li, responsable per a la Xina de l'Agència Catalana de Turisme, recorda que només a la Xina hi ha 1.400 milions de persones, però només una part petita viatja. És principalment població urbana, formada, d'entre 25 i 50 anys i usuària fidel de WeChat. La xarxa social xinesa equivalent al Facebook, té 570 milions d'usuaris actius i el grau de penetració en la població amb capacitat de venir a Europa és del 70%. És per això que Catalunya ha dissenyat un pla de mitjans socials que té WeChat com un dels seus pilars. “Hem suprimit l'enviament de missatges a la llista de correu, que sovint acabaven en la carpeta de correu no desitjat, per actualitzacions en el WeChat, que sabem que el miren cada dia”, diu Li.

Marta Blanco, directora general de Turespaña, l'ens de promoció exterior de l'Estat, recorda que encara és un mercat petit però que creix ràpidament. Si l'any 2000 representaven només el 0,7% del total de turistes estrangers, el 2014 ja eren el 3%, és a dir 2 milions de persones. Ara bé, representen més ingressos per als hotels, restaurants i comerços. Un japonès gasta quatre vegades més que un francès i, un coreà, 2,5 cops més que un britànic.

El problema és que ni Catalunya ni Espanya són prioritat per als pocs asiàtics que vénen, prefereixen Alemanya, Suïssa, Itàlia i França. “Tenim un problema de posició, l'avantatge és que no tenen prejudicis”, assegura Blanco.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.