Una de les raons per les quals faig divulgació econòmica i he fet el programa i el llibre és que de veritat crec que si la gent sabés d'economia el món aniria millor. Sabrien, per exemple, que quan una cosa dóna molt retorn vol dir que té molt risc. Aquest és un principi fonamental de l'economia. I si per exemple ve el senyor Ruiz Mateos i et dóna un 10% pels seus bons quan tothom t'està donant un 2%, això vol dir que el risc és molt elevat. Fa molts anys que ho predico, això, però quan les coses van bé és molt difícil que la gent hi pari atenció.

Les bombolles i els estafadors són inevitables perquè juguen amb la cobdícia humana. Totes les bombolles estan causades perquè la gent no sap d'economia, i quan ve algú i els diu que el totxo no baixa de preu s'ho creuen perquè, a més, miren els darrers anys i pensen que és veritat. Així que et fan una teoria mig plausible i a més aquesta ve confirmada pels fets, perquè resulta que mires el teu veí i veus que s'ha comprat un cotxe de luxe perquè ha muntat una promotora. I suma-hi la necessitat de no sentir-se ximple. Durant els anys del boom els meus estudiants de la Pompeu Fabra es reien de mi.

De mi, del meu cotxe... En l'època de la bombolla n'hi havia molts que deixaven la carrera per fer-se API i molts altres estudiants van deixar les classes per anar a fer de paleta perquè es guanyava molt. I avui molts d'aquests estan a l'atur i arruïnats. Per això saber d'economia és tan important, perquè et dóna perspectiva.

L'R+D és molt important, moltes idees vénen d'aquí en sectors com la farmàcia, la biomedicina, i fins i tot les telecomunicacions o l'automoció. El que jo dic és que hi ha molts sectors que tenen problemes de competitivitat, els restaurants, els petits productors de sabates, els comerços, els fabricants de roba o de joguines, etc. i que la solució a tota aquesta gent no vindrà de l'R+D, sinó de la innovació entesa com fer coses noves, de manera diferent. I la major part dels sectors de l'economia estan en aquest grup. Per tant, sí que hem de fer R+D, però que ningú es pensi que la competitivitat d'aquest país l'arreglarem així.

Algú recorda de què es va parlar en els debats sobre la llei Wert? Es va parlar d'innovació? De com capgirar el fet que els nens no facin preguntes? Es va parlar de la importància de l'art? No. Els dos grans temes que van centrar el debat van ser quantes hores de català i d'espanyol es farien i si la religió havia de comptar o no per a la nota. Espanya ha tingut 9 sistemes educatius des de la instauració de la democràcia, i el gran debat entre els dos principals partits sempre ha estat pura ideologia barata centrada en el paper de la religió. Ningú està pensant que quan aquests nens acabin tindran un 56% d'atur. El fracàs del sistema escolar no són els nens que no acaben, són els nens que acaben. És un escàndol perquè estem matant una generació sencera de nois.

No ho és aquí ni enlloc del món, perquè tendeix a generar bombolles de manera natural, però d'altra banda és absolutament crucial. La gent que necessita comprar una casa ara i no es pot esperar a tenir tots els diners que val, necessita que algú li faci un préstec. Això és així. Ara bé, el problema és que el sistema financer necessita una regulació, i els governs que són els que fan regulacions necessiten diners, i el que passa és que a molts països del món es crea una simbiosi negativa.

Fixa't que en aquest país s'han destruït centenars d'empreses i ningú les ha salvat, només hem rescatat els bancs. Els diners públics no han anat a salvar els milers de restaurants que han tancat, i no és per una qüestió de salvar llocs de treball perquè se n'han perdut més amb tots els restaurants que els que s'haguessin perdut amb els bancs. Rescatar és un error del sistema. La bellesa del capitalisme és que un empresari que té una gran idea s'ha de fer ric. Un com Mark Zuckerberg, que es va inventar Facebook, una cosa que ens agrada molt a tots. I per això mereix fer-se ric. Ara bé, les regles són que si ho fas malament t'arruïnes tu, no tots.

El gris és un color, no? Estàvem a dalt de tot i vam caure al precipici. I és veritat que ara estàs creixent i que ets qui més creix a Europa, però és que també vas ser qui més va caure! Els del PP gallegen amb el seu pla de xoc, però és que a Espanya ara hi ha menys gent que treballa que la que ho feia quan van arribar al govern. La taxa d'atur ha baixat només perquè la gent, cansada de no trobar feina, ha deixat de buscar, ha emigrat, ha tornat al seu país d'origen, o senzillament s'han quedat a casa. No han creat ni un sol lloc de treball! Tot està dissenyat per guanyar les eleccions i les guanyaran perquè embolicar-se amb la bandera espanyola els està funcionant.
Però el creixement d'ara s'ha aconseguit amb tipus d'interès zero, amb els preus de benzina barats, amb un euro devaluant-se... I tot això està a punt de canviar, els Estats Units ja han anunciat que apugen els tipus d'interès i quan passi això, amb un deute del 100% del PIB, calcula quants diners haurà de destinar el govern espanyol només a pagar interessos.