Fa temps que les associacions professionals i entitats, com ara la Pimec, van constatant que les creixents obligacions tributàries que s'exigeixen generen despeses desproporcionades per a la seva capacitat de gestió. S'ha aprovat fa poc la reforma de la llei general tributària, en què s'atorga més poder a l'administració tributària, augmentant, encara més, aquestes obligacions i càrregues. La reforma obliga els autònoms o professionals que hagin tingut pèrdues a conservar tota la seva comptabilitat durant deu anys. També caldrà que els programes informàtics s'adaptin als canvis legislatius, amb la conseqüent despesa. Un altre canvi introduït a la reforma és que per justificar algunes despeses no serà suficient la factura, sinó que caldrà acreditar-ne l'ús per a l'activitat professional.

Per sort, a poc a poc, es van produint sentències judicials favorables sobre les deduccions comptables dels professionals que van acotant el que es considera despesa sumptuària, o inadequada, oportuna, excessiva, etc. Aquests conceptes portats a la seva màxima expressió han implicat la deriva al concepte de liberalitats, de manera que tot el que no és estrictament necessari és una liberalitat, sil·logisme que una sentència de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera que és substancialment erroni. D'altres, per exemple, donen la raó al professional que, tot i que ha demostrat la necessitat de desplaçament en l'exercici de la seva professió, l'administració no li acceptava la comptabilització del vehicle com a despesa. Segons l'administració, en la llei d'IRPF, s'ha de demostrar la dedicació del vehicle al 100% a la seva activitat. En canvi tant en la llei de societats com en la de l'IVA, si queda demostrada l'afectació a l'activitat, és desgravable el 50% de totes les despeses i quota de l'IVA imputables al vehicle. O altres sentències que, també, resolen favorablement en la deducció dels consums de llum, aigua, calefacció, telèfon, taxes municipals... si el despatx professional és el mateix que l'habitatge habitual.

Recórrer a la justícia és una solució arriscada, ja que té un cost, que fa que el contribuent es vegi indefens en no poder assumir el risc de pagar unes taxes que, segons la quantia de la reclamació, solen ser importants. Per tant és imprescindible i urgent reformar les obligacions administratives i tributàries, amb criteris clars, que no restin a interpretacions obertes, que normalment són desfavorables al contribuent. És incongruent que les despeses del vehicle d'un professional liberal no siguin deduïbles i, en canvi, sí que ho siguin si és propietat d'una societat professional, també perquè no generin costos no assumibles, ja que la manca de mitjans provoca incompliments formals, que, tot i que no representen cap pèrdua impositiva a l'administració, són sancionats.

Ara que els partits polítics presenten programes i promeses electorals és el moment d'una reforma adequada de les lleis i normatives, com la de l'IRPF, fet que permetria augmentar la competitivitat dels nostres autònoms i professionals. Fer-ho està en mans dels nostres representants polítics, siguin del color que siguin.