Fa quatre anys l'economia centrava el discurs dels partits polítics a les portes de les eleccions generals. Aquest cop l'economia també és protagonista, tot i que probablement amb menor intensitat i sobretot amb un esperit canviat. 2015 ha estat l'any de la confirmació que la situació econòmica es capgira i això també té el seu pes en els programes econòmics dels diferents partits i en les claus que marcaran la propera legislatura.

Al centre del discurs, l'atur, un dels pocs indicadors que encara ens recorden que la crisi ens queda molt a prop. Incentius a la contractació indefinida (PP), creació del contracte únic (Ciutadans), etcètera. La llista de mesures és àmplia. L'objectiu, deixar d'estar al vagó de cua de les estadístiques europees. I edins aquest capítol un punt clau és què passarà amb la reforma laboral durant la pròxima legislatura. La dura reforma del PP ha estat la base per a la generació de nova ocupació en un moment econòmic encara deprimit i així ho reconeixen bona part dels experts, però fins i tot les patronals admeten ara que el context ha canviat i que es podrien revisar algunes de les seves mesures. La promesa dels partits d'esquerra passa, però, per la derogació del conjunt de la reforma.

Tema a part també seran els salaris. 2016 promet que aquesta serà una qüestió important a l'agenda. Superats els anys més durs de la crisi creix la pressió per revisar aspectes com el salari mínim interprofessional. Aquí és Podemos qui té la proposta més atrevida, amb l'objectiu d'assolir el 2018 un salari mínim de 800 euros en 14 pagues.

La fiscalitat serà sens dubte una altra pota important en l'agenda econòmica amb vista a la nova legislatura. Amb un dèficit més que controlat per Brussel·les el marge d'actuació és més aviat escàs, perquè si hi ha un objectiu evident per al pròxim govern estatal, sigui quin sigui el resultat de les eleccions, aquest és el d'apujar els ingressos fiscals. Per tant serà clau aquí quines siguin les mesures que es tirin endavant respecte a la lluita contra el frau fiscal i l'economia submergida. I aquí els dos grans partits estatals parteixen més aviat amb poca credibilitat perquè cap dels seus governs no ha fet passes decidides per a reduir aquest llast de l'economia espanyola.

L'aprovació d'un règim sancionador per a les empreses que incompleixin la llei de morositat serà un altre punt que estarà a l'agenda econòmica. Aquí de nou els dos partits grans són els que hi passen més de puntetes. I pel que fa als emprenedors, les mesures de Podemos i PSOE passen per reformar la Llei de Segona Oportunitat, mentre que Democràcia i Llibertat aposta per afavorir pimes i autònoms.