Opinió

La ‘B' dels ‘BRICS' es torça

Les incerteses retenen els grans inversors. Brasil ha de refer els lideratges per aplicar les polítiques adequades per superar la recessió

Els cinc països BRICS semblaven tenir potencial per ser els grans motors de l'economia mundial durant llarg temps. Però el panorama global va canviar. En 2015, Brasil i Rússia sofreixen una recessió econòmica (-4%). Sud-àfrica es va frenar (2,5%). Són tres grans exportadors de recursos naturals i altres matèries primeres. L'economia de Xina, el principal causant de la menor demanda mundial, es desaccelera (6,5%). Només l'Índia, un importador nat de recursos energètics, creix entorn del 7,4%.

Brasil és una gran potència emergent. És la setena economia mundial així com la primera i més poblada d'Amèrica Llatina amb uns 200 milions d'habitants. És un país enormement ric en recursos naturals energètics i alimentaris. Però a vuit mesos de celebrar els Jocs Olímpics, Rio de Janeiro 2016 sofreix una profunda crisi política i econòmica que provoca tensions socials. Com es va arribar a aquesta situació? Dues principals causes: mals governs i la corrupció.

Brasil és un altre país sud-americà mal governat que no va dur a terme les reformes estructurals pendents en els anys de bonança econòmica. Lula da Silva (2003-2010) i l'actual presidenta, Dilma Rousseff, van dedicar els alts ingressos, aconseguits gràcies a l'explosió dels preus mundials de les matèries primeres exportades principalment a la Xina, a estimular l'economia. Van potenciar el consum intern de les emergents classes mitjanes i van treure de la pobresa moltes de les persones pobres o desfavorides. No obstant això, no van invertir prou en la modernització de les infraestructures i l'aparell productiu.

Quan van caure les exportacions i ingressos de les commodities per la menor demanda mundial mentre persistien les importacions de manufactures, en gran part xineses, les finances públiques van quedar seriosament afectades provocant dèficits pressupostaris. La inflació va aconseguir el 10,48% al novembre, el consum i les inversions es van frenar i la taxa d'atur se situa en el 8%. L'escenari amb vista al 2016 no és optimista. La depreciació de la divisa brasilera, més del 30% enfront del dòlar en un any, penalitza la factura de les importacions que redunda en la pujada dels preus. Les reserves de divises disminueixen. I la pujada del tipus d'interès per part de la Reserva Federal d'EUA podria portar a la sortida de més capitals a l'exterior.

L'endèmica corrupció també frena el desenvolupament econòmic. El colossal escàndol provocat per la corrupta gestió de Petrobras, el gegant petrolier estatal, va implicar directament l'elit política i econòmica del país. La presidenta Dilma Rouseff, amenaçada per un possible tràmit d'un procediment de destitució (impeachment) per part del poder legislatiu, està molt aïllada i contestada políticament i socialment. Se l'acusa de maquillar els comptes públics. Una crisi presidencial que paralitza les reformes econòmiques.

Les incerteses retenen els inversors. Brasil ha de refer els lideratges per aplicar les polítiques adequades per superar la recessió. Urgeixen més inversions en infraestructures, educació, economia productiva, suport a les pimes i emprenedors, polítiques regionals descentralitzades, etcètera. En definitiva, major eficiència i transparència en la gestió de les finances públiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.