Gran angular

La televisió té més poder sobre el cine

Els ajuts de la nova llei del cinema afavoreixen la producció més comercial

El nou règim d'ajuts al cinema deixa les cadenes de televisió com la baula fonamental en l'engranatge de finançament i producció d'una pel·lícula.

Amb el que disposa l'últim reial decret de desenvolupament de la nova llei del cinema, “s'està donant poder a les televisions, ja que si abans la subvenció a una pel·lícula era un fet automàtic, ara una producció ha de passar una primera selecció en què el requisit indispensable, el que més punts atorga, és que una cadena televisiva hi participi amb un 25% o 50% del capital”, com explica Joan Ginard, president de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC). La participació d'una televisió és el que dóna més punts a l'hora de poder tenir una subvenció, cosa que es podria interpretar com un greuge comparatiu: “si jo trobo un inversor privat que no sigui una televisió, i que col·labora amb un 50% del capital, per què no puc tenir els mateixos punts?” D'aquesta manera, com s'interpreta en molts cercles de la producció cinematogràfica, “s'està privilegiant la realització de pel·lícules industrials, les que tinguin més possibilitats de fer una bona taquilla”.

La reforma que ha dut a terme el govern estatal redueix la transferència màxima que un film pot rebre d'1,5 milions a 1,3 milions, una rebaixa que “ha generat una certa decepció, però ho ha fet als responsables de grans produccions, que són les que resultarien afectades.” D'altra banda, però, també hi ha hagut queixes per la banda de la petita producció, ja que a partir d'ara per demanar ajuts, un film de petit pressupost no pot costar més de 300.000 euros. La qüestió de fons és que no hi ha diners per al cinema: el 2010 el pressupost de subvencions era de 97 milions, el 2014, d'uns 30 milions i enguany ha estat de 30 milions més 30 més per fer la transició al nou règim d'ajut.

Com diuen en el sector, no acaba de tenir gaire sentit retallar els fons de la subvenció pública quan “de cada euro que es dóna per a una subvenció -que no és més del cost total d'una pel·lícula- se'n recuperen tres, via IVA, IRPF, Impost de Societats i d'altres, a tota la cadena del sector”. Un dels canvis més profunds d'aquesta reforma és la fi de les finestres d'exhibició. Ara, l'estrena simultània d'un film en sala i VOD (vídeo sota demanda) i l'edició d'un DVD no evitarà rebre ajuts. En opinió de Ginard, aquest canvi obeeix “a un fet clar, que la gent ja no va tant al cinema. És evident que està canviant la manera de consumir pel·lícules, i un gran sector de públic prefereix la saleta de casa seva, amb pantalla de 42 polzades i 4k per veure un DVD o assistir a una estrena mundial via internet”. Així mateix, el fenomen de la pirateria també ha pressionat en la supressió de les finestres, tot i que els productors es mostren un xic escèptics sobre si la mesura ajudarà a combatre-la.

Un IVA que ha de caure pel seu propi pes

La pujada de l'IVA que s'imposa al cinema, fins al 21%, i que no ha baixat fins al 10% com es va prometre a final d'any, ha deixat una nafra terrible en el sector. “L'hauran de baixar algun dia, per una qüestió de lògica: amb un impost tan alt es fa menys negoci, es venen menys entrades i, per tant, es recapta menys.” El 2014, un any després de la pujada, la davallada en espectadors va ser del 30%, i la de taquilla, d'un 22%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.