Gran angular

Conviure amb la policrisi

La Xina, el petroli, el deute, el ‘Brexit'... fan fer hores extres a Brussel·les

La tensió que es viurà a les fronteres tindrà repercussió clara en l'economia

Jean Monnet i Robert Schuman, que han passat a la història com dos pares fundadors d'Europa, van vaticinar llargs conflictes que s'haurien de resoldre amb diplomàcia i astúcia en les noves institucions europees. Però el que no van predir era que els problemes vindrien en cadena. Fent un tomb per la Comissió i el Parlament Europeu, sense voler ser massa pessimista, la música és la següent: la situació econòmica no és tan dura com fa uns anys, d'acord, però el conjunt de problemes oberts comença a fer vertigen a Brussel·les. És la policrisi.

El luxemburguès Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, va presentar aquesta expressió en societat mentre esperava l'aprovació al seu mandat. És cert que la crisi de Grècia, que va omplir milers de pàgines de premsa, ha passat a un segon pla, però hi ha més fronts oberts que mai. Les repercussions de la caiguda del preu del petroli, la desacceleració de la Xina, que ha tancat el 2015 en el 6,8% de creixement del PIB, quan fa una dècada mostrava increments pràcticament del doble. El temor creixent del referèndum del Regne Unit per abandonar la UE, el ‘Brexit', també fa arrufar el nas als europeistes. Aquestes són algunes claus que imposen temor al Vell Continent, però hi ha més aspectes inquietants: l'arribada massiva de refugiats procedents de Síria, que farà refundar la política de seguretat, el terrorisme gihadista i les posicions euroescèptiques de certs partits. Aquests punts no són latents, sinó que ja es comencen a incrustar en el dia a dia de les reunions de treball de les institucions comunitàries. Martin Schulz, president del Parlament, va dir fa uns mesos que el 2015 ha estat el pitjor any per la UE. Però enguany res no fa pensar que sigui millor. Jaume Duch, portaveu del Parlament Europeu, afirma que “malgrat que es tanca la crisi monetària i econòmica i tot l'afer de Grècia, s'ha d'estar atents a la crisi de la immigració i al terrorisme”. Cal recordar que quan es prenen decisions que afecten la seguretat de les fronteres, “acaba repercutint segur en l'economia”, sentencia.

En aquest mateix sentit, s'assegura que el fet que hi hagi una coalició entre els dos grans partits del Parlament, els populars i els socialistes, pot ajudar a prendre decisions. Però en els grans temes no és ben bé així. “La garantia de dipòsits per posar fi a la crisi econòmica i financera mostra divisions profundes, perquè hi ha un enfrontament geogràfic entre el nord i el sud, però també ideològic”, explica Alfonso Barberá, administrador de la Comissió d'Afers Econòmic i Monetaris del Parlament Europeu.

Si els núvols que recorren Europa es transformen en tempesta l'Estat espanyol, per l'efecte dominó, podria reactivar tensions financeres perquè té molt de deute. “La previsió és que el 2026 el deute de l'Estat espanyol encara serà del 96% del PIB”, explica Antoine Quero, expert de la direcció general de Pressupost de la Comissió Europea. Pessimisme, no; realisme, sí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.