Gran angular

S'aproxima un nou comerç transatlàntic

El TTIP, l'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió que estan negociant els Estats Units i la Unió Europea, genera polèmica però augura un increment de les oportunitats per a la majoria de sectors empresarials

El gran escull és qui ha d'arbitrar els litigis entre grans empreses i estats
Els informes més favorables apunten a un augment del PIB a les dues àrees

“En este mundo traidor / nada es verdad ni mentira / todo es según el color / del cristal con que se mira.” Aquests versos del poeta asturià del realisme espanyol Ramón de Campoamor il·lustren el garbuix de sentiments que provoca l'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió, el TTIP, que negocien la Unió Europea i els Estats Units des del juliol del 2013.

El TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership) o ATCI (Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió) té seguidors –molts– i detractors –menys– a banda i banda de l'Atlàntic. Per a uns, l'acord serà beneficiós per a les dues economies perquè simplificarà els procediments de les transaccions comercials, eliminarà aranzels, harmonitzarà de manera àmplia els marcs legislatius, incrementarà la competitivitat, el creixement econòmic, la inversió i l'ocupació, proporcionarà accés a mercats ara restringits –com ara ports, telecomunicacions i obra pública– i, asseguren negociadors i experts, influirà en el naixement d'un nou model en el si de les relacions comercials globals.

Opositors.

Els contraris a la signatura de l'acord recriminen tant a la Comissió Europea (CE) com al govern dels Estats Units –de contraris n'hi ha a banda i banda de l'Atlàntic– la més que escassa transparència de les negociacions, fet que els fa sospitar que els beneficis de l'acord queden desbordats pels seus riscos. A més, esgrimeixen que el TTIP atorgarà a les grans corporacions multinacionals un poder superior al dels estats, ofegarà els petits i mitjans empresaris, es retallaran els estàndards normatius europeus en seguretat sanitària i mediambiental, pel cap baix, i sacsejarà el mercat laboral del Vell Continent –on existeix una major protecció dels drets laborals–, ocasionant pèrdues de llocs de treball.

Les conclusions de diversos estudis independents encarregats fins ara, tant pels favorables com contraris a l'acord, indiquen que el TTIP està ple de matisos i, com be apuntaven els versos de Campoamor, dependrà molt del sector, de la mida de l'empresa i de la seva activitat comercial, de la internacionalització del negoci i del tipus de producte o servei que l'acord aporti creixement i oportunitats o bé sigui una font de problemes.

Avantatges.

Resultat de l'eliminació d'aranzels, l'aprimament de la normativa i l'eliminació de les barreres burocràtiques, el TTIP aportarà a la UE uns beneficis d'uns 119.000 milions d'euros anuals, una xifra que equival a gairebé 550 euros més per llar a l'any, segons l'informe realitzat pel CEPR (Centre d'Investigació de Política Econòmica), encarregat per la UE. Segons l'informe del CEPR, també els EUA aconseguiran incrementar el seu PIB anual, fins a uns 95.000 milions d'euros, és a dir, uns 655 euros més per família.

Els consumidors també guanyaran amb el TTIP, segons l'informe, perquè veuran com es redueixen els preus de molts productes i serveis, que s'abaratiran per la supressió d'aranzels i tràmits burocràtics, però també per un increment de la competitivitat entre empreses.

Però per aconseguir vendre a banda i banda de l'Atlàntic, s'han d'harmonitzar les normatives i aquí és on els negociadors europeus i nord-americans han topat amb un dels esculls més complicats de resoldre. I és en aquest punt on els contraris a la signatura de l'acord hi posen també més èmfasi.

Desacords.

Les normatives europees de seguretat sanitària i mediambiental, així com aquelles referides a les modificacions genètiques, són molt més estrictes que les nord-americanes. Després de diverses manifestacions contràries al TTIP –a Brussel·les, Barcelona, Berlín, Madrid...– i de la signatura de més d'un milió de ciutadans europeus en la campanya Stop TTIP, la CE va voler tranquil·litzar els ciutadans i va assegurar que tant la UE com els Estats Units conservaran el dret a regular les qüestions mediambientals, de seguretat i de salut.

Però segurament el punt més conflictiu entre les dues delegacions negociadores, liderades per Ignacio Garcia Bercero, per part europea, i per Dan Mullaney, pels nord-americans, és el mecanisme de resolució de litigis entre els inversors i els estats, que la UE considera que és una eina important per tal de protegir els inversors europeus a l'estranger. El desacord entre les delegacions se centra en la clàusula ISDS (Investor State Dispute Settlement), que reclamen els nord-americans, que estableix que els processos endegats per les multinacionals contra els governs que perjudiquen els seus interessos seran jutjats per tribunals d'arbitratge privats, al marge de la justícia dels països. El desacord va fer que el Parlament Europeu dictés una resolució al respecte, document que no admet l'ISDS però tampoc noo s'hi oposa, i sol·licita que s'implementi un nou sistema de dret de demanda per a inversors. Aquesta resolució, malauradament, no és vinculant i dona a la CE ampli poder per prendre decisions.

Precedent.

Tot i que ara per ara és un cas aïllat, Romania es troba des de l'any passat en un litigi amb l'inversor canadenc Gabriel Resources per la via de l'ISDS, ja que Romania té aquest acord d'arbitratge amb els Països Baixos i Canadà. Després d'anys de protestes, els ciutadans romanesos van poder aturar les explotacions de mines d'or a cel obert de l'inversor canadenc al país i ara aquest exigeix una forta compensació per les pèrdues . Els contraris al TTIP alerten que el cas de Romania podria esdevenir habitual si finalment es signa l'acord.

Del 22 al 26 de febrer passat es va fer la 12a ronda de negociació del TTIP, a Brussel·les, un tractat que es volia haver tancat el 2015 i que l'administració del president nord-americà Barack Obama voldria deixar enllestit abans d'acabar la legislatura, el gener del 2017. Tanmateix, encara queden molts aspectes per harmonitzar i des d'Europa cada cop són més els qui exigeixen que es freni un acord que consideren extremadament malèfic.

Més beneficis per a les pimes catalanes

Les pimes catalanes tenen el convenciment que el TTIP els reportarà més beneficis que no pas riscos. Així ho indica un informe elaborat pel l'Observatori de la Pimec, que analitza els impactes que podria suposar per a aquest sector el nou acord transatlàntic. “Els riscos que veuen les nostres pimes en el TTIP són més teòrics que no pas els avantatges, que es perceben com a més reals”, assegura Roger Romagosa, economista de Pimec i un dels autors de l'estudi. Segons ell, “Catalunya ja és una economia molt oberta i el TTIP facilitarà l'intercanvi comercial. Certament, per a les empreses locals hi haurà un increment de la competitivitat, però també una reducció dels costos.” El tractat farà que les empreses es vegin obligades a millorar en producte i en costos, i a uns els anirà molt bé i a altres no tant, però és la llei del mercat”, diu Romagosa. També està convençut que les pimes de menor dimensió, menys abocades a sortir a l'exterior, “es veuran menys beneficiades que aquelles més grans que ja són exportadores”. Per als sectors energètic, químic i de l'automòbil, el TTIP serà positiu. Altres, com l'alimentari, “més protegit a Europa i als EUA, veuran modificades les seves condicions de mercat”, apunta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.