El passat febrer El corredor culminava la seva particular cursa d'èxits amb el Goya al millor curt de ficció, que sumarà als premis en la mateixa categoria als Gaudí, els Semince i els José María Forqué. Tota una gesta per al primer curt que aconsegueix els quatre grans premis del cinema estatal i que a més es va quedar a les portes d'entrar a la cursa pels Oscar. Una cursa de vertigen per a un curt que trasllada a la gran pantalla una faula del món laboral derivat de la crisi i un clam per poder tenir una segona oportunitat.

El curt va sorgir de la iniciativa de l'empresari José María Torres, fundador de Numintec i patró de la Fundació Pimec, organització vinculada a la patronal de pimes que destina els seus esforços a atendre empresaris i autònoms que ho han perdut tot per la crisi. Entre 300 i 400 persones s'acosten cada any a aquesta organització a la recerca de suport per tornar a començar, “i a vegades el primer que cal fer amb aquestes persones és oferir-los un suport immediat psicològic, perquè és gent que no només ha perdut l'empresa, sinó moltes vegades també la casa i fins i tot el seu matrimoni”, explica Torres. D'aquí va sorgir la idea de fer El corredor, “perquè cal aconseguir canviar la cultura social envers el fracàs i ajudar entre tots que aquestes persones tinguin una segona oportunitat”, perquè l'alternativa, explica aquest empresari compromès, no és una altra que “l'exclusió social o l'economia submergida”.

De la mà del director José Luis Montesinos i el seu guionista habitual, Yako Blesa, Torres va tancar un guió que reflecteix molt de les històries individuals d'aquests homes i dones anònims que ho han perdut tot però que miren d'aixecar el cap amb dignitat per trobar una nova oportunitat. “I no és fàcil, perquè a pesar d'haver aprovat l'any passat la llei de segona oportunitat ens hem quedat massa lluny de tenir un bon marc legal”, destaca l'empresari. El principal problema de l'actual llei impulsada pel govern del PP és que no estableix quitances per als deutes de pimes i autònoms amb la Seguretat Social i amb Hisenda, “que són precisament les principals càrregues que li queden”.

Per això una de les parades que ha fet el curt és el Parlament Europeu, “perquè som conscients que si tinguéssim una llei europea les coses serien més fàcils”, apunta Torres. Amb tot, i a pesar de les seves mancances, la llei espanyola és un pas, el primer, “però queda molt per fer, cal canviar les mentalitats, fer entendre a la societat que no pot deixar caure per sempre aquesta gent, als Estats Units la llei de segona oportunitat és del segle XIX”.

El primer canvi és pensar que al darrere d'aquests empresaris que es veuen abocats a tancar l'empresa hi ha gent que ho passa malament “i que avui sóc jo i demà tu”.