Sí, perquè jo ho he viscut així. Una altra cosa és com arribes fins allà. Ser feliç en una feina no és compatible amb només guanyar diners. Per a mi la feina ha de ser una cosa on jo gaudeixi, on m'ho passi bé. Utilitzo aquelles eines que m'han anat bé en la meva vida personal i les faig servir a la feina. La companyia primer es va mostrar incrèdula, però quan comença a funcionar ho accepta prou bé.

Amb els antics propietaris, quan neix Infojobs ja ho fa amb una llavor que considera que les persones són la clau. Una altra cosa és fins a on desenvolupes aquest concepte, perquè crec que la felicitat de les persones de l'empresa és el que et portarà guanys, que són sinònim de resultats positius. Em preguntava si es pot ser feliç treballant. Doncs sí, però passa primer per un estadi individual. De vegades jo veig que les persones demanen: l'empresa m'ha de fer feliç! No, no t'equivoquis! Tu has de començar acceptant i des de l'acceptació és quan ve el poder gaudir de les coses que fas.

Crec que sempre la felicitat comença amb un, el que passa és que la societat en la qual vivim sembla que projecta la felicitat en les coses de fora i s'oblida d'un mateix. Si te'n vas a cultures asiàtiques, la felicitat o el modus vivendi comença amb un mateix. Aquest és el primer paradigma que s'ha de canviar. No importa si tu portes un camió o fas una altra feina; tu pots ser feliç igual. És bàsic saber projectar les coses amb mentalitat oberta. Si un està enfadat, molts aspectes de la feina surten malament. Cal ser positiu.

Per a mi es fonamental. Ho vaig descobrir per temes personals. Però quan vaig adonar-me de l'efecte que tenia en mi vaig intentar portar-ho a la pràctica a la feina.

Sí. La meditació, el ioga, t'obren un món on la consciència sobre tu o el teu cos, sobre les situacions, les emocions, tot això t'ajuda a viure diferent. Quan vius diferent la feina es converteix en una cosa diferent. La meva proposta és: eines que ajuden les persones es converteixen en eines que creen grans companyies. Fa uns dies llegia un estudi que deia que els equips que millor rendiment tenen són aquells que tenen més dones a dintre. Es a dir, l'energia femenina, una energia que cuida, que té una empatia, és important. El segon que deien per millorar el rendiment és que a part de tenir un mètode, que sempre s'ha de tenir, cal aprofitar les relacions humanistes entre els empleats perquè milloraran força el rendiment.

Una cosa és el que volem aconseguir i l'altra són els passos per com fer-ho. Volem tenir equips d'alt rendiment basats en la felicitat de les persones perquè creiem que és l'eina adequada. A mi se m'ha demanat que porti la cultura que hi havia a Infojobs, que hem treballat molt enmig d'una forta crisi, a tot el grup. Per arribar al final del procés costa temps, perquè cal canviar la cultura d'una companyia. Per a mi és un projecte entre dos i tres anys. Per on comencem? Doncs pels aspectes més bàsics: temes administratius, del dia a dia, que són necessaris per tenir el bàsic. Això ja ho hem treballat. Ara estem en una altra fase que és la de posar altres llavors. Què estem fent? posar en marxa la proximitat. Un directiu ha de ser proper als treballadors. Això genera confiança. Que una persona et pugui preguntar directament i que tu li responguis amb honestedat i transparència genera molta confiança. Si un treballador té un problema o una proposta la direcció ha d'escoltar-la i donar-li una solució. Altres coses que hem fet es obrir una sala on oferim ioga, tècniques de meditació i de relaxament. S'ha explicat i s'han posat companys d'Infojobs que ja estaven avesats a aquesta experiència perquè expliquin com els ha canviat la vida en el terreny personal i professional. També donem un cop al mes els resultats de com va l'empresa a tots els empleats. Fem èmfasi en el que ha anat bé, és important poder celebrar coses positives. Però també som crítics quan cal.

L'objectiu és estar tots junts abans d'acabar l'any. Som molta gent i el problema és dissenyar uns espais agradables. Considerem molt important l'entorn de treball. Avui ja tenim sofàs, butaques, coixins per seure a terra. Tot això serveix per ser més innovador. Des del moment que tu canvies les normes de treball el que fas és despertar alguna cosa més que hi ha dintre teu.

Pot ser Sant Cugat o Barcelona. Serà un edifici de lloguer i tindrà una superfície d'entre 5.000 i 7.000 m².

A tot l'Estat som 730 persones més unes 200 d'un hub internacional.

Si la mesurem des del punt de vista de l'atur, no s'ha acabat. Si hi ha 4 milions de persones a Espanya que no tenen feina, i parlem de gent molt capacitada, no podem dir de cap manera que la crisi s'ha evaporat. Ara bé, sí és cert que hi ha una tendència positiva que s'estan oferint molts més llocs de treball. Infojobs va començar a remuntar de forma diferencial el segon semestre del 2014, va tenir un creixement sostingut entorn del 20%, l'any passat vam tenir un creixement sobre el 30%. El darrer trimestre del 2015 la corba es va estancar. Per a nosaltres, aquest estancament va venir fruit d'una inquietud política. A veure què passarà? Però aquest any ja s'està creixent a ritmes del 30%. Però no n'hi ha prou per poder ocupar tothom.

Crec que el que ha passat és que la tecnologia ha permès donar comptes de resultats molt més positius a les companyies amb molta menys gent. El PIB va pujant però no hi ha una correlació amb els creixements d'ocupació com feia 10 anys enrere. La tecnologia ens ajuda a produir més però amb menys persones.

El problema no és com ets i el que vals sinó quanta gent hi ha com tu. Quan hi ha 4 milions de persones sense feina amb uns currículums impressionants, quan una empresa treu una oferta la probabilitat que et toqui és molt menor.

Millorar, ser el millor possible, preparar-te. Hi ha sectors que tenen una més alta probabilitat. Un és l'entorn tecnològic. Com que la tecnologia porta bons resultats, s'incrementara la demanda de tecnòlegs. Tot aquell que tingui capacitats tecnològiques tindrà una més alta probabilitat, no perquè sigui millor o pitjor, sinó perquè el mercat demanda aquests perfils.

Reciclar-se per convertir-se en un programador, en un tecnòleg.

En els serveis hi ha força feina però també és veritat que tothom pot accedir-hi. Com menys requeriments tècnics tingui el lloc de treball més pol d'atracció. A més, si jo sóc enginyer puc servir en un bar. Com més especialitzat és el lloc, més selectiu i menys gent pot aplicar amb més alta probabilitat. Una cosa és on hi ha més llocs de treball. Espanya és un país de restauració de serveis? Sí, però no n'hi ha per a tots. Totes les capes altes formatives estan anant cap a baix per tenir una feina encara que no sigui l'estudiada o la volguda pel teu nivell. No hi ha secrets. No hi ha un lloc que diguis allà trobaré feina. L'únic perfil clar ara per ara és el tecnològic. És l'únic camp que tira amunt quant a resultats de la demanda i un dels pocs que les nostres universitats no afavoreixen.

Per a mi és evident que sí. Una mostra la podem tenir amb tot el que s'ha posat de moda amb els anys: fes-te emprenedor, fes-te freeland. Això és un missatge que està molt bé, però quan compares les facilitats d'aquest país per convertir-te en autònom veus que no són gens bones comparades amb altres països com ara els Estats Units. Jo, fins ara, des que hi ha crisi, no he vist cap política de creació de treball, no hi ha cap política clara. Una podria ser que Barcelona s'està convertint en una mena de hub tecnològic. La tecnologia dominarà les nostres vides. Si això ho veiem clar, el govern hi hauria d'apostar més, això sí que crearia llocs de treball. La meva opinió és que s'han creat polítiques d'ocupació, no de creació d'ocupació, que és molt diferent. Això vol dir que has d'apostar per una indústria. La que sigui.

Ara fa poc que ha sortit un estudi, que s'ha presentat a Davos fa tres mesos, on deia que els pròxims 5 anys més d'un 45% dels actuals llocs de treball o bé hauran desaparegut o bé s'hauran transformat molt degut a la tecnologia.

Primer cal una adaptació al canvi. Cada cop més ens obligaran a fer coses diferents. Les empreses de futur són empreses que tenen persones amb molt talent de les quals pivotaran grups de treball per dur a terme objectius per pocs mesos.

Sí, la realitat és així. Jo no estic a favor que la feina duri 24 hores. Cal compartimentar la vida personal i professional.

Cal aprendre a gestionar el temps. Tan dolent és ser un esclau permanent d'aquesta connexió com no aprofitar les seves possibilitats.