Aquests dies s'està parlant de la supressió de les proves d'accés a la universitat, les PAU. La raó és que si no es deroga o modifica la llei per a la millora de la qualitat educativa, la Lomqe, cosa que podria passar aviat, aquest curs serà el darrer en què les PAU són un requisit per a l'accés a les universitats espanyoles.

La Lomqe indica que a partir del proper curs les universitats poden determinar l'admissió als ensenyaments universitaris oficials de grau dels estudiants que hagin obtingut el títol de batxillerat només pel criteri de la qualificació final obtinguda en el batxillerat i que a més poden fixar procediments d'admissió en unes determinades condicions. També poden establir avaluacions específiques. En tot cas la nota del batxillerat no podrà comptar menys del 60% en el barem d'accés de cada universitat.

Diu també aquesta llei que les universitats poden acordar la realització conjunta de tot o una part dels procediments d'admissió que estableixin, així com el reconeixement mutu dels resultats de les valoracions efectuades en els procediments d'admissió.

Aquest nou marc legislatiu sembla que ha creat un problema a algunes universitats i governs autonòmics. El sistema actual d'accés a les universitats els resulta còmode. Tanmateix, en la situació actual, les universitats no podem dir res respecte als coneixements que han de tenir els alumnes per fer una carrera.

El Consell Interuniversitari de Catalunya, un cop aprovada la Lomqe, va acordar mantenir un sistema de prova conjunt. No sabem encara en què consistirà, però, per la informació que no tinc, a mi em sembla no hi ha intencions de fer gaires canvis.

La conferència dels rectors de les universitats espanyoles ha demanat pròrroga, no vol que se suprimeixin les PAU, però el Ministeri d'Educació ha dit que no, que s'apliqui la nova llei. Els rectors volen una prova d'accés a la universitat que serveixi igual arreu de l'Estat, cosa a la qual ens havíem negat sempre des de Catalunya. No volíem el districte obert espanyol, però vam perdre.

El professorat universitari opina que la preparació mitjana dels alumnes en moltes matèries necessàries per cursar els actuals graus, o les antigues llicenciatures, és insuficient. Per què una universitat s'ha de posar d'acord amb les altres per decidir si per a un determinat estudi cal demanar uns coneixements concrets?

Tindrem menys capacitat nosaltres que francesos, alemanys o britànics? No podrien les nostres universitats seleccionar eficaçment i d'acord amb la disposició dels coneixements necessaris els alumnes per a cada grau?

Que cal una prova final, en acabat del segon curs de batxillerat, per dir que s'ha obtingut el títol de batxillerat és correcte. Molts anys abans hi havia una revàlida que funcionava bé. La Lomqe preveu una revàlida comuna a tot l'Estat espanyol. Que sigui comuna a tot l'Estat em sembla una altra de les arbitrarietats espanyoles i va adreçada a evitar vel·leïtats nacionalistes de les escoles.

Catalunya la pot fer adaptada al currículum català i espero que així serà finalment. Disposar d'una prova final de batxillerat indica que s'ha assolit un nivell. El determinat per al batxiller, però en cap cas no indica res respecte a la preparació per als graus que es vulguin cursar. Fer les PAU tal com estan dissenyades ara després d'aquesta revàlida seria repetitiu.